El desconcert fraternal
S'han arribat a creure que participar en el poder espanyol era un mitjà per a avançar en els seus objectius, però en realitat això s'ha convertit en el seu únic objectiu
Joan Minguet Batllori
Arxiu
Joan Minguet Batllori
24.06.2025
El MNAC, les primeres avantguardes i el cànon català
Em sento amb la legitimitat d’exposar, ara, uns dubtes sobre la seva programació d’exposicions centrades en les primeres dècades del segle XX
10.06.2025
Que ens tornin Hasel i es quedin Sixena
Massa vegades oblidem que l’art és representació, una lectura simbòlica del món i que, abans que això, hi ha la crua realitat
27.05.2025
Morir per la uralita. I deixar-nos sense alè
Va ser l’amiant, l’asbest, un mineral que es troba a la terra i que a partir dels anys seixanta es va comercialitzar a l’estat espanyol amb el nom d’Uralita, unes construccions de fibrociment que han causat milers de morts
23.05.2025
L’Ignasi Riera, el Nani, al Baix Llobregat
Amb motiu de la mort d'Ignasi Riera, el crític d'art i amic seu Joan Minguet Batllori n'evoca records
13.05.2025
L’estat de l’art a Catalunya (i 5). El pensament
Al meu entendre, un dels problemes menys evidents que arrossega el món de l’art a Catalunya és la manca de coixí teòric amb què es treballa
29.04.2025
Sant Jordi: el dolç fracàs de cada any
A les biblioteques se celebra Sant Jordi cada dia: ningú no provoca competicions estèrils, tothom tria els llibres que vol sense influències externes i, sortosament, no deixen de tenir persones que les freqüentem
15.04.2025
Joan Miró, un artista neutralitzat?
Cal continuar reivindicant el poder rebel de l’obra de Joan Miró per equilibrar les tornes, ni que sigui una mica
01.04.2025
L’estat de l’art a Catalunya (4). Els artistes
En un estudi de l’antiga Associació d’Artistes Visuals de Catalunya es deia que només un 7% dels artistes vivia de la seva pràctica professional
18.03.2025
En el món de la cultura també hi ha enemics
La història de l’art que estudiem i venerem obedientment és el relat del poder, dels artistes als quals els qui tenien el poder encarregaven obres
04.03.2025
Sobre la llengua. Notes esparses
El problema sempre penja de la nostra deficiència: som un país –uns països– sense poder real. Depenem d’Espanya i de França. I aquells no ens ho fan fàcil
18.02.2025
L’estat de l’art a Catalunya (3). Les exposicions
El problema de les exposicions és, al meu entendre, que hi ha molts models caducs dels quals sembla que no podem alliberar-nos
04.02.2025
L'art d'afavorir els enemics i derrotar els teus
Mentre una entitat privada munta una exposició d’un tipus que li fot que a Catalunya es parli el català, a Tàrrega totes les institucions han deixat morir un festival d’art contemporani
21.01.2025
L’estat de l’art a Catalunya (2). El patrimoni
Un dels problemes que arrosseguem a Catalunya és la poca atenció que es presta a la creació contemporània; al fet que l’art del present ha de ser, també, patrimoni del futur
07.01.2025
L’estat de l’art a Catalunya (1). Els museus
En la majoria de patronats de museus catalans, grans i petits, no hi trobem gent de la cultura, sinó empresaris, polítics i funcionaris
24.12.2024
A propòsit de les tradicions
Som una societat laica, però alguns encara volen que tots ens situem en el supòsit de la tradició
10.12.2024
Junqueras, la solució?
L’acció transcorre en un vagó dels trens de Sarrià. Dos vells amics, la Mercè i el Quim, parlen
26.11.2024
Sobre veritats i mentides
Tot el que explicaré en els paràgrafs següents és veritat. És un compromís
12.11.2024
La cultura, perplexa davant de la tragèdia
La tossuderia de la solidaritat és immensa. Però la cultura ha estat callada, no s’ha aturat res, com el futbol. I aquesta inacció l’entenc i no l’entenc alhora
29.10.2024
A TV3 i Catalunya Ràdio riuen molt, però no fa gràcia
No, no sóc un amargat, o no m’hi tinc. Però els mitjans públics catalans van a la deriva des de fa temps
15.10.2024
La violència i els seus intèrprets
Per a alguns catalans, sembla que la llibertat d’expressió de Pilar Rahola sigui més important que la llibertat de viure de tantes i tantes persones assassinades per l’exèrcit israelià
01.10.2024
Cent anys després, el surrealisme pot revoltar-nos?
Cada vegada que algun periodista o algun polític (o nosaltres mateixos), davant d’algun fenomen que surt de la normalitat, el titllem de surrealista, demostrem que ja no forma part de la dissidència
17.09.2024
Tot és cultura, però n’hi ha que fa basarda
No tota la cultura serveix per a les mateixes coses, no tota és alliberadora; n’hi ha que viu a favor del sistema i en contra nostre, encara que no ens n’adonem
03.09.2024
Si manessin els meus...
Si manessin els meus, el president del meu país no aniria a rebre el Borbó espanyol, com ha tornat a fer el senyor Illa
30.07.2024
Un tipus d'amor, que també és polític
Tots dos, la Montse i jo, provenim dels anys de compromís del “cinturó roig”, veïns de Cornellà, del mateix carrer, allà vam créixer i vam saber des d’edat primerenca què era lluitar per uns ideals democràtics i d’igualtat
16.07.2024
Les bruixes: el rebuig de la diferència, encara
Avui no n’hi ha, de bruixes. Però continua havent-hi delacions i persecucions. No hem après res
02.07.2024
Lenin, l’home que va canviar el món
El gran problema de l’independentisme ha estat, precisament, que ningú no l’havia pensat, ningú no havia planejat un horitzó teòric que no fos, només, tenir un passaport nou
18.06.2024
Salvat-Papasseit, el poeta compromès
Salvat-Papasseit ens ha arribat com un poeta endolcit per les versions melòdiques dels seus poemes més fàcils i per aquesta necessitat de despolititzar la cultura... que és una manera de polititzar-la
04.06.2024
Per una cultura minoritària
Tot va a l’engròs: ara, en el món de l’art i de la literatura ja no hi ha individus, sinó públics
21.05.2024
Joan Laporta com a símptoma de buidor
Que ningú s’emprenyi amb mi, si us plau, que encara les puc dir més grosses. Per exemple: algú em pot dir quina diferència hi ha entre la presidència xinesa del RCD Espanyol i la del FC Barcelona?
07.05.2024
Algú votarà per la cultura que ens prometen?
La història ens demostra que les propostes culturals que presenten els partits polítics s’arrelen en la repetició del no-res, de les frases fetes i de les contradiccions d’uns, i en el populisme barat d’uns altres
23.04.2024
El museu Morera de Lleida: no tot passa (ni passava) a Barcelona
El dia de la inauguració, una gentada va arribar-se al nou edifici, que acull des d’ara un dels museus més ben preparats del país
09.04.2024
Si cal votar, voteu, però sense fer mal a ningú
Voteu qui vulgueu, és clar, ja sé que no necessiteu el permís de ningú; jo suposo que també ho faré. Però el meu primer objectiu és no fer mal els meus companys de trinxera
26.03.2024
Per un nou paradigma cultural català
De vegades, ser d'un país com Catalunya, pobre i tradicionalment castigat, té l'avantatge que ens podem proposar de fer museus o equipaments culturals que no vulguin imitar el poder despòtic dels antics imperis
12.03.2024
L'art català i la pàtina del pas del temps
Vet aquí que alguns, sense presentar-se a cap concurs, han decidit des del sofà de casa seva que a Barcelona s’ha de mostrar una col·lecció d’objectes que ni ells estudien ni la majoria de públic demana
27.02.2024
Que algú ens salvi de Xavier Marcé
Igual que Mascarell, Xavier Marcé es pensa que és un nou André Malraux, capaç de dissenyar estratègies culturals ell tot sol
13.02.2024
Ester Xargay, el somriure rebel i la cultura carrinclona
Des que l’Ester va marxar, el proppassat 19 de gener, mai no havia vist tanta unanimitat, tanta estimació per una persona entre el ram de la cultura
30.01.2024
La dictadura dels monolingües
Quan es menysprea una llengua, les conseqüències atempten directament, no contra un diccionari o una gramàtica, sinó sobre els seus parlants
16.01.2024
I si sortim de la confortabilitat? Tres apunts
Abandonar el confort és, diria, el primer pas per a canviar les coses
02.01.2024
La insuportable intrusió de la política en la cultura
Miquel Iceta és el penúltim exemple d’aquesta intrusió d’un polític que ocupa un càrrec fonamental en el sector cultural sense tenir cap mèrit
19.12.2023
Un article poc nadalenc? Dogma o coneixement
Després de la revolució neolítica, les religions s’havien convertit en formes de control social i, d’aleshores ençà, encara ens trobem en el regne dels dogmes. Enfront del coneixement, els gustos i les fes. És a dir, el debat impossible.
