L’Audiència espanyola absol la cúpula de Sa Nostra per la compra d’una immobiliària durant la crisi

  • Tot i qualificar l’operació de nefasta i imprudent, el tribunal no veu proves de delicte ni d’enriquiment

VilaWeb
08.05.2025 - 14:31
Actualització: 08.05.2025 - 17:33

L’Audiència espanyola ha absolt els antics directius de Sa Nostra dels delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda per la compra de la promotora Sotohermoso. El tribunal considera que les operacions es van fer amb manca de prudència i que van ser “nefastes” i “poc professionals”, però no hi veu cap delicte.

En la sentència, la sala penal diu que no s’ha pogut demostrar que els acusats disposessin de diners de manera il·lícita ni que tinguessin ànim de lucre. Per això, conclou que no s’ha provat que cometessin cap delicte continuat d’apropiació indeguda.

Els fets es remunten als anys 2006-2011, quan la direcció de Sa Nostra va decidir d’injectar capital a Sotohermoso mitjançant la seva filial Invernostra. La fiscalia demanava penes de fins a quatre anys de presó per a Pere Batle, Pau Dols, Rafael Oliver, Fernando Alzamora, Antoni Cantallops i els empresaris Adolfo Sánchez de Movellán i Francisco Morales.

La sentència reconeix que la gestió va ser arriscada i poc rigorosa, però considera que s’emmarca en l’activitat pròpia d’una entitat bancària. Hi afegeix que no hi ha prou indicis d’un incompliment dels deures dels administradors ni cap prova que actuessin amb la voluntat de perjudicar l’entitat.

El tribunal subratlla que, tot i la negligència empresarial, “el dret penal no pot castigar conductes només reprovables des del punt de vista ètic”, si no s’ajusten al que tipifica el codi penal espanyol.

La compra de Sotohermoso es va tancar el 2011, amb l’adquisició del 100% de les participacions a canvi de 2,9 milions d’euros, que es van destinar a amortitzar préstecs. Sa Nostra va assumir setze projectes immobiliaris, el pagament de terrenys i la regularització dels comptes de la promotora, que acumulava pèrdues des de la seva fundació.

Segons un informe del Banc d’Espanya, les operacions van causar un perjudici de 33,6 milions d’euros, però el tribunal destaca que, encara que s’hagués acreditat el delicte, els fets serien prescrits. La querella es va admetre a tràmit el febrer del 2017, més de cinc anys després dels fets.

El tribunal defensa que tots els crèdits i préstecs es van tramitar seguint el circuit establert, amb la documentació necessària i l’anàlisi de risc corresponent. També assenyala que el context de crisi immobiliària i financera que va esclatar el 2007 va tenir un paper determinant en l’evolució negativa dels projectes finançats.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor
OSZAR »