11.06.2025 - 21:40
|
Actualització: 11.06.2025 - 23:12
L’informe de la Sindicatura de Comptes que va veure la llum ahir és demolidor i no hi ha cap manera d’adormir-lo amb eufemismes. Entre el 2016 i el 2024, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya va malgastar no pas menys de 167,5 milions d’euros en pagaments indeguts. Són diners que van anar a parar a mans que no complien els requisits per a rebre’ls, són diners que van ser dilapidats per incompetència, per negligència o per alguna cosa molt pitjor encara, que tard o d’hora descobrirem si és així.
Les dates no enganyen i els noms propis tampoc. En el període que abasta l’informe, entre el 2016 i el 2024, el Departament de Drets Socials va estar en mans de consellers d’Esquerra Republicana durant set anys i de Junts per Catalunya un any: Dolors Bassa (del gener del 2016 fins al 155), Chakir El Homrani (del maig del 2018 al maig del 2021), Violant Cervera (del maig del 2021 a l’octubre del 2022) i Carles Campuzano (de l’octubre del 2022 a l’agost del 2024).
Ells són, per tant, els primers que han de donar explicacions públiques i extenses sobre què va passar durant el seu mandat. I nosaltres, des de l’independentisme, els les hem d’exigir amb una especial insistència. Tantes com calga i fins que no quede ni una ombra de dubte sobre on va anar a parar cada euro balafiat.
Perquè, més enllà de les xifres, aquest escàndol dol d’una manera molt especial en termes polítics. No hi ha cap dubte que el comportament d’aquesta conselleria traeix greument l’essència d’allò que l’independentisme ha proposat a la societat catalana d’ençà del 2012: que per posar fi a les pràctiques vergonyoses d’un règim corrupte com l’espanyol cal construir una república catalana neta. Tot això que hem vist reflectit en aquest informe va en la línia contrària.
No hi ha excuses que valguen, doncs. Cal reclamar explicacions sense contemplacions ni prevencions –com faríem si en el cas hi hagués involucrada qualsevol altra força política, però amb més interès encara, precisament per evitar que el comportament d’uns quants contamine i embrute l’aspiració de molts.
Cal esbrinar si darrere aquests 167 milions hi ha simple incompetència –com curiosament sembla defensar el PSC, segurament perquè necessita els vots d’Esquerra– o si hi ha alguna cosa més greu. Cal analitzar –i com a periodistes ens comprometem a fer-ho en la mesura que puguem accedir a les dades– qui eren els beneficiaris d’aquests pagaments indeguts. I cal investigar, sobretot, si hi ha connexions polítiques demostrables, que convertirien aquest escàndol en un afer encara més sòrdid i determinant.
Perquè sobre tot aquest afer plana la sospita que una part dels diners van anar a parar a entitats o persones afins als partits que governaven, molt en concret a entitats i persones pròximes a una Esquerra Republicana que aquests dies ha tingut un comportament obscè –provant de manipular, obstaculitzar i boicotar qualsevol investigació sobre les irregularitats en la gestió de la DGAIA, primer, i del conjunt del departament, després.
He dit que hi plana la sospita i vull aclarir –perquè ningú no faça demagògia– que això no ho dic, precisament, a la babalà. La CUP ho va denunciar clarament ara fa uns quants mesos al parlament. I un testimoni protegit per l’Oficina Antifrau, quan va participar en La tertúlia proscrita, va explicar que cada vegada que denunciava als seus superiors irregularitats com les que ara ha presentat l’informe, la Generalitat, la conselleria, li deien que callàs.
Explicacions doncs. Ràpides i a fons.
PS1. Arnau Lleonart ja ha començat a treballar sobre el material que conté l’informe i n’ha tret unes primeres conclusions que podeu llegir ací: “Les entitats assenyalades pels pagaments indeguts a joves ex-tutelats”.
PS2. Un altre dels grans temes d’aquests dies és l’anunciada ampliació de l’aeroport, una ampliació que esquiva un tema de fons molt important: qui mana sobre l’aeroport. D’això, n’ha parlat Ot Bou amb Germà Bel i Jordi Rossell en aquest reportatge.
PS3. La crisi que ha desencadenat Donald Trump amb l’estat de Califòrnia origina una certa confusió a Europa, perquè l’estructura de les forces armades dels Estats Units té unes característiques pròpies, especialment en el cas de les guàrdies nacionals de cada estat. Ho explique en aquesta Pissarreta. També, de Los Angeles estant, Reis Thebault i Molly Hennessy-Fiske ens expliquen com ho viuen els ciutadans: “Lliura una guerra contra nosaltres”: els veïns de Los Angeles prometen defensar la seva ciutat de Trump
PS4. Jaume Funes sempre és una veu a tenir en compte a l’hora d’entendre la realitat dels adolescents. El psicòleg, educador i periodista acaba de publicar un llibre sobre la relació entre els adolescents i les pantalles, del qual parla en aquesta entrevista de Clara Ardèvol: “Avui et fas una ‘selfie’ i si tens deu ‘m’agrada’ pots sortir al carrer”.
