Pugen les afiliacions i baixa la desocupació, però no n’hi ha prou

Estacionalment, el mes de maig és el millor per a l’ocupació, amb grans augments de l’afiliació, impulsats pel sector d’hoteleria, que veu créixer la seva dimensió per poder acollir els turistes que arriben al país, sobretot, en determinades zones geogràfiques. A l’estat espanyol, gairebé el 45% del total de noves afiliacions del mes s’ha concentrat en dues comunitats turístiques com són les Illes (+51.237 treballadors) i Catalunya (+37.065). I també a escala estatal, el 40% dels nous afiliats han estat a l’hoteleria.

Tot fa pensar en un mes que sembla que es prepara a consciència per a una xifra important de visitants. Per això, la demarcació de Barcelona presenta un creixement intermensual baix, del 0,6%, i les altres tres se situen per sobre del 2%. En el cas de Lleida, cal tenir en compte també l’augment en el règim especial agrari. De moment, Randstad Research preveu que Catalunya necessitarà contractar gairebé 110.000 treballadors per a la campanya d’estiu, la qual cosa representa un 16% més que l’any passat. Les perspectives semblen excel·lents, doncs.

Amb aquestes dades, Catalunya va tancar el maig amb 3,88 milions d’afiliats a la Seguretat Social, una xifra que representa un màxim històric de la sèrie disponible, d’ençà de l’any 2004, segons l’Observatori del Treball de la Generalitat. Així i tot, el ritme de creixement interanual de l’afiliació s’ha moderat fins al 2%. En tot l’estat, també hi ha una lleugera desacceleració, fins al 2,2%. L’Observatori destaca que, tant a Catalunya com a tot l’estat espanyol, els creixements interanuals d’ocupació positius es mantenen d’ençà de l’abril del 2021, de manera ininterrompuda. Finalment, amb aquestes dades, Catalunya es consolida com el territori amb més afiliats al conjunt de tot l’estat, seguit de la Comunitat de Madrid (3,79 milions) i Andalusia (3,54 milions).

El secretari de Treball, Paco Ramos, ha destacat: “Les xifres evidencien un fet incontestable: l’economia catalana i el món laboral són sòlids i evolucionen positivament”, i ha afegit que només es podia esperar que continuessin “la bona evolució els mesos vinents”. A tot l’estat espanyol, on també hi ha màxims històrics, l’eufòria és semblant. La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha celebrat aquest matí el nou rècord d’afiliats al maig, amb gairebé 21,8 milions d’ocupats a tancament de mes, i ha dit que l’executiu espanyol mirava el 2027 “amb una xifra al cap”: arribar als 23 milions de cotitzants. Jo no tinc tan clar aquest optimisme oficial, en un moment tan complicat com l’actual. I en un mes tan especial com és el maig, per la preparació del turisme. Però tant de bo tingui raó.

Tampoc ho té tan clar el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, que ha comentat aquest matí: “Constatem un alentiment en la creació d’ocupació sostingut en el temps, ja que, tot i tenir un increment de l’afiliació mitjana a la Seguretat Social i, per tant, una dada positiva, som davant la pitjor xifra dels darrers deu anys.” A més, ha alertat que s’ocupaven menys llocs de feina que no pas els que eren capaces de generar les empreses catalanes, en un moment en què aquestes empreses expressen dificultats a l’hora de cobrir molts dels llocs de feina. Caldria pensar en aquest fet, que implica que el creixement de l’ocupació no segueix un ritme adequat, tot i el bon moment de l’activitat econòmica.

Quat a la desocupació, el nombre de registrats a les oficines de Treball de Catalunya se situa en 319.519, que, segons l’Observatori, és la xifra més baixa de tota la sèrie històrica d’ençà del juny del 2008. Vet aquí una altra fita, però que a mi encara em sembla insuficient. I m’ho sembla perquè, interanualment, la desocupació cau d’un 3,4%, mentre que a tot l’estat espanyol, el ritme de baixada és molt més intens, del 5,9%. I aquesta diferència en contra nostra existeix d’ençà de l’agost de l’any 2022. Seria bo demanar-se seriosament què passa, al marge de l’optimisme oficial.

Per Ginesta, “amb el ritme de creixement econòmic que tenim, les dades de desocupació haurien de millorar molt més que no ho fan”. I ha afegit que la reducció de l’atur era “excessivament moderada”, tenint en compte que havia estat només de 6.198 persones. La pregunta que exposa em sembla molt adient. Pensem que, en realitat, durant aquest darrer any, Catalunya ha estat la quarta comunitat de l’estat espanyol on menys ha baixat la desocupació, en percentatge, darrere el País Basc, Navarra i Castella-la Manxa.

Per la seva banda, Foment apunta que, del punt de vista empresarial, el desajust entre l’oferta i la demanda en el mercat laboral, juntament amb unes taxes d’atur persistentment elevades, representa un obstacle crític tant per a la competitivitat de les empreses com per al seu creixement econòmic. “Moltes empreses, en particular les petites i mitjanes, tenen problemes per a cobrir vacants, cosa que n’alenteix l’operativa, en limita la capacitat d’innovació i en pot frenar l’expansió”, alerten.

Finalment, he parlat amb Valentin Bote, director de Randstad Research, que em fa notar que, malgrat que l’afiliació va bé a tot l’estat, hi ha una concentració que s’hauria d’analitzar més a fons. Durant els darrers dotze mesos, l’afiliació a la Seguretat Social ha crescut de 462.581 persones, un creixement equivalent a un 2,17% en el nombre d’afiliats. D’aquesta xifra, un total de 262.633 afiliats, és a dir, el 56,59% d’aquest augment interanual, ve explicat pels respectius increments experimentats en cinc sectors d’activitat: transport i emmagatzematge (+58.737), activitats sanitàries i serveis socials (+56.198), educació (+50.711), activitats professionals, científiques i tècniques (+49.971) i hoteleria (47.016). Efectivament, la concentració té pros i contres, sobretot, en moments determinats de la conjuntura.