Alacant parla valencià. Ara i sempre

El 26 de juny de 2025, l’Ajuntament d’Alacant va aprovar una declaració institucional per a instar les Corts Valencianes a modificar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i reclassificar la ciutat com a territori castellanoparlant. Una operació ideològica. Una renúncia calculada. Aquesta proposta, impulsada per Vox i executada pel PP, és una declaració d’hostilitat contra la llengua pròpia. I més encara: és un acte d’autoodi institucional. S’ha votat per negar la realitat, per falsejar la història i per esborrar, legalment, una llengua que molesta.

No és ignorància: és voluntat. Voluntat de fer del valencià una llengua prescindible. De convertir-lo en un problema. De suprimir-lo del marc legal per condemnar-lo a la irrellevància. Fan de la seua ignorància un argument, i del ressentiment política.

Aquesta nova ofensiva lingüística no és una ocurrència puntual, sinó una estratègia sostinguda. Aquest mateix intent ja va ser promogut en 2020 i 2023 per l’extrema dreta, i ara compta amb el suport actiu del Partit Popular. És un pas més dins una campanya per a debilitar l’oficialitat, la presència i la poca protecció que ja té el valencià a les institucions públiques.

Declarar Alacant com a ciutat castellanoparlant no és un gest simbòlic: implica retallar el dret d’escolarització en valencià, l’accés a una educació en la llengua pròpia, i vulnera directament el resultat de la consulta ciutadana recent, en què moltes famílies van optar clarament pel valencià com a llengua d’ensenyament.

No hi ha cap informe tècnic que justifique aquesta reclassificació. No hi ha cap clam ciutadà que la reclame. No hi ha cap urgència real. El que hi ha és un pacte polític entre el ressentiment ideològic i el servilisme local. I, darrere, una clara estratègia: fer del valencià una llengua prescindible, arraconada, sense protecció legal. Quan una llengua pròpia deixa de ser reconeguda com a tal, deixa també de tenir drets. I sense drets, tota protecció desapareix.

Alacant no ha deixat mai de parlar valencià. Aquesta és una operació institucional de negació. Volen fer desaparèixer el valencià no de la ciutat, sinó de la llei. I això, com sabem, és el pas previ perquè desaparega de tot arreu.

Alacant és una ciutat clarament valenciana, malgrat els intents històrics de castellanitzar-la. I ho és perquè el valencià hi viu: al territori, als noms, a les festes, a les veus. No és un relat sentimental, és una realitat objectiva. El Postiguet, Tabarca, Fontcalent, el Bacarot, Rabassa… Són toponímia viva. El valencià és present a les Fogueres, als llibrets, a l’himne oficial, a les cançons populars, a les escoles, a la literatura, a la vida diària. Existeix i resisteix.

Els percentatges de coneixement i ús del valencià a la ciutat són fruit d’anys de polítiques lingüístiques insuficients o directament hostils. Això no pot justificar, en cap cas, noves retallades de drets. La responsabilitat de l’ajuntament és precisament la de garantir aquests drets i revertir la situació, no de consolidar la diglòssia. 

A diferència d’altres zones com el Baix Segura o el Vinalopó Mitjà, on el valencià va deixar de ser llengua d’ús familiar fa segles, o de municipis com Villena o Saix, amb una filiació històrica castellana, la ciutat d’Alacant no encaixa dins la zona de predomini castellà establerta per la LUEV. No és, per tant, una reclassificació neutral: és una manipulació política. Aquesta reclassificació seria un retrocés injustificable i incomprensible, amb conseqüències greus per als veïns d’Alacant i per a la relació de la ciutat amb la resta del territori.

El que ha fet l’ajuntament és una declaració formal de desafecció. Han decidit que la ciutat no ha de ser fidel a la seua llengua, sinó funcional al seu relat. I han triat la submissió a l’extrema dreta. No és tan sols covardia. És traïció.

El valencià no és una opció. És la llengua d’Alacant. No poden esborrar la història amb una votació. No poden tallar les arrels amb una declaració. Negar una llengua pròpia és negar una part essencial del poble. Però la realitat és tossuda: Alacant parla valencià. Ara i sempre.