06.07.2025 - 13:03
|
Actualització: 06.07.2025 - 19:38
Catalunya té 776.176 places turístiques, segons el Registre de Turisme de Catalunya del Departament d’Empresa, consultat per l’ACN el mes de juny. Aquesta xifra equival gairebé a 1 llit per cada 10 habitants del Principat, que en té poc més de vuit milions. El registre inclou hotels –que representen 4 de cada 10 places–, càmpings, habitatges d’ús turístic, allotjaments rurals i apartaments turístics.
Barcelona encapçala el rànquing, amb 91.901 places registrades, la gran majoria (9 de cada 10) en hotels. Els habitatges d’ús turístic en tenen 8.052, és a dir, un 8,8% del total. Barcelona té 11.227 establiments destinats als visitants, amb una mitjana de 8 llits per establiment.
Salou (Tarragonès) ocupa la segona posició, amb 42.222 places, repartides en 7.290 establiments. Aquest municipi té més oferta turística que no pas població resident i concentra el 5% de totes les places turístiques del país. També en destaquen Cambrils (18.538), Mont-roig del Camp –amb la urbanització de Miami Platja inclosa– (13.987), Tarragona (13.464) i Vila-seca (11.203).
Al Tarragonès, tercera comarca amb més oferta després de Barcelona ciutat i el Baix Empordà, la meitat dels llits són en hotels (49,2%), un 36,5% a càmpings i un 12,6% en habitatges d’ús turístic. El Baix Camp i el Baix Penedès són, respectivament, la setena i l’onzena comarca amb més places.
Aaron Gutiérrez, director del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, assenyala que el turisme transforma el Camp de Tarragona en una regió de comportament “pendular”, amb una reconfiguració urbana estacional. Afegeix que això té impacte en el consum d’aigua i energia, la mobilitat i la demanda d’habitatge. A més, destaca que l’estiu multiplica la demanda de transport públic: per sis a Cambrils i per vuit a Salou. També hi ha un augment notable del moviment intern per l’arribada de treballadors temporals.
Aquest augment tensa les infrastructures i obliga a adaptar serveis, com ara l’ampliació de les zones blaves. Tanmateix, Gutiérrez considera que l’augment de l’oferta de transport públic a l’estiu té l’efecte positiu de garantir-ne la viabilitat la resta de l’any. Sobre l’habitatge, destaca el pes de les segones residències en municipis com Cambrils o Miami Platja, moltes de les quals són ocupades per jubilats. Els allotjaments sense llicència oficial també causen maldecaps, tot i que se’n poden detectar indirectament a partir d’indicadors de mobilitat.
Gutiérrez reclama que les taxes turístiques, municipals o de la Generalitat, s’inverteixin en els municipis afectats per mitigar-ne l’impacte i maximitzar-ne els beneficis. També defensa que el turisme s’inclogui en les polítiques de mobilitat, habitatge i planificació territorial.
A la Costa Brava hi ha 5 municipis dels 10 amb més places turístiques del Principat: Lloret de Mar (35.364), Platja d’Aro (19.312), Torroella de Montgrí (18.828), Blanes (15.847) i Tossa de Mar (15.545). El Baix Empordà, amb gairebé 100.000 llits, és la segona comarca amb més oferta, just darrere del Barcelonès. La major part de places són en càmpings (62,3%), seguits d’habitatges d’ús turístic (17,7%) i hotels (16,7%). La Selva i l’Alt Empordà són la quarta comarca i la sisena, respectivament, amb més places.
A Sant Pere Pescador (Alt Empordà), municipi de 2.207 habitants amb 13.421 llits turístics –la major part, en càmpings–, el batlle Agustí Badosa diu que no se senten tensats. Destaca que els càmpings són zones autogestionades i mantenen una bona convivència amb els veïns. A més, remarca les sinergies amb el comerç local, com ara l’assistència al mercat setmanal i l’ús de restaurants i serveis del poble.
El portaveu de l’Associació de Càmpings de Sant Pere Pescador, Àlex Trias, coincideix en l’impacte positiu i diu que els visitants són respectuosos i que molts negocis locals en surten beneficiats, com ara els de lloguer de bicicletes, caiacs i caravanes.
El turisme hi va arribar als anys seixanta i setanta, coincidint amb la creació dels primers càmpings. El 1984, la declaració dels aiguamolls de l’Empordà com a parc natural va frenar les construccions en massa. Segons Trias, aquest equilibri ha estat clau per a mantenir el model actual.
Al Pirineu, tot i tenir menys places en nombres absoluts, hi ha comarques amb una oferta superior a la població resident. És el cas del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Municipis com ara la Vall de Boí i Espot tenen el doble de llits per a turistes que no pas habitants. A la Vall de Boí, tan sols un 24% dels més de 2.000 habitatges són primera residència; un 66% és segona residència. La batllessa, Sònia Bruguera, diu que volen reduir dràsticament els més de 400 allotjaments turístics d’ací al 2028 i potenciar el lloguer estable.
A Naut Aran (Aran), amb menys de 2.000 habitants, hi ha més de 1.300 llicències de pisos turístics. El batlle, Cèsar Ruiz, valora positivament la regulació que limita els pisos a 10 per cada 100 habitants. A més, la Comissió d’Urbanisme d’Aran va aprovar un pla per a construir habitatges públics per a temporers i joves a Baqueira, amb un màxim de 60 pisos. A causa de la manca d’habitatge, s’ha prohibit l’estacionament d’autocaravanes en tot el municipi.
A la Catalunya Central, Castellar del Riu (Berguedà) és el municipi amb la proporció més alta de llits turístics per habitant: 1.130 per a 163 residents. Més comarques amb força oferta són el Maresme (68.801 places), el Garraf (27.584), el Baix Llobregat (19.204) i el Baix Ebre (18.895). A l’Ebre, l’Ametlla de Mar i Arnes també tenen més places que no pas habitants.
En tot Catalunya hi ha 90 municipis amb més places turístiques que residents. Alguns són pirinencs, com ara Espot, Vilamòs i Prullans; uns altres, costaners, com ara Pals, Santa Susanna i el Port de la Selva. També n’hi ha al Berguedà, com ara Saldes i Borredà, i a Ponent, com ara Àger i Alòs de Balaguer. Al Camp de Tarragona, Creixell i Prades tenen ràtios superiors a 1,5 llits per habitant. En canvi, al Penedès, no n’hi ha cap amb aquesta proporció, tot i les xifres altes de municipis com ara Sitges i el Vendrell.
