El CGPJ arxiva les queixes contra la jutgessa de violència masclista de Barcelona Francisca Verdejo

El Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) ha arxivat les queixes contra la jutgessa de violència sobre la dona número 2 de Barcelona, Francisca Verdejo, per suposada violència institucional i tracte inadequat a les víctimes. El promotor de l’acció disciplinària conclou que les denúncies no aporten prou indicis i tampoc no identifiquen els procediments o víctimes afectades. Es dóna la circumstància que Verdejo, amb molts anys en aquest jutjat, ha aconseguit fa poc la plaça provisional per a traslladar-se a l’Audiència de Granada, d’on és originària.

La comissió permanent del CGPJ, reunida avui, ha pres coneixement de l’arxivament acordat pel promotor de l’acció disciplinària d’una diligència informativa contra Verdejo arran de la queixa d’un particular. A la queixa s’assenyalava, entre altres extrems, que la magistrada no garanteix els drets de les víctimes; que durant la declaració no va escoltar la seva parella, interrompent-la contínuament; o que el seu to i maneres no van ser adequats. El denunciant, però, no identificava en el seu escrit cap procediment judicial, ni tampoc la persona que diu que és la seva parella; ni indicava quina relació té amb aquesta hipotètica causa. 

A més, la lletrada de l’administració de justícia ha certificat que la persona que signa la queixa no consta donada d’alta en cap procediment que estigui o hagi estat en tràmit al jutjat de violència sobre la dona número 2 de Barcelona, ni com a investigat, ni com a perjudicat, ni tampoc com a testimoni.

Finalment, l’acord d’arxivament assenyala que s’han rebut altres escrits de denúncia que “presenten una redacció molt similar amb què ha donat origen a aquestes actuacions, però signades per diferents persones”. Arran d’això, el promotor de l’acció disciplinària assenyala que la denúncia “és genèrica en la seva exposició, perquè no concreta fets o actuacions precises, desconeixent-se tant el procediment a què es refereix com la identitat de les persones que en resultarien afectades”, i que a més “no té el més petit suport indiciari”, cosa que determina l’arxivament de la diligència informativa.