Ayuso acapara la conxorxa del PP per a demanar eleccions a Sánchez

Els barons del PP s’havien coordinat perquè, de la reunió de la conferència de presidents, en sortís un missatge majoritari de petició d’eleccions avançades a Pedro Sánchez. Era un clam que s’ajusta al discurs d’Alberto Núñez Feijóo. Els populars aprofitaven el poder territorial del PP per projectar la incapacitat del president espanyol de tancar acords i de coordinar les comunitats autònomes en qüestions essencials com és l’emergència de l’habitatge. I així ha estat, en part: sense consens, de la trobada, no n’ha sortit cap pacte. Però Sánchez també ha respost que pretenia d’acabar la legislatura, fins el 2027, i ha aprofitat la posada en escena de tots els presidents territorials plegats, amb Felipe VI al capdavant, per apel·lar a la unitat i a una col·laboració constructiva. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, no estava disposada que l’escenificació tapés els desacords de fons, i s’ha erigit des del primer moment en la protagonista de la confrontació directa contra Sánchez.

De res no ha servit l’apel·lació al seny que, a manera de benvinguda, ha fet el president de la Generalitat com a amfitrió. El pretext d’Ayuso per a intentar de rebentar la reunió ha estat la llengua, com ja havia anticipat. Quan el president basc ha començat a intervenir en èuscar la presidenta de la Comunitat de Madrid ha sortit de la reunió, i no hi ha tornat i fins que Salvador Illa no ha acabat el seu torn, perquè no estava disposada a sentir-los parlar en les llengües pròpies ni a fer ús de la novetat de la traducció simultània. Per Imanol Pradales, ha estat un “espectacle inadmissible” que fins i tot l’ha portat a qüestionar-se si assistir a aquesta mena de reunions tenia cap sentit: “No sé si val la pena tornar-hi.” Ayuso ha rematat que l’estat espanyol no era pas plurinacional i que l’ús de les llengües pròpies dels territoris era “una farsa”.

Cap més baró popular s’ha adherit a la protesta lingüística d’Ayuso, que en la recepció inicial també s’ha enfrontat volgudament a la ministra de Sanitat espanyola, Mónica García, per les morts a les residències d’avis a Madrid durant la pandèmia. Per la presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, la introducció de la traducció simultània era un parany perquè el debat se centrés en quina llengua es parlava i no de què. Una “gran cortina de fum”. D’aquesta manera, malgrat dir que respectava la decisió d’Ayuso, ha marcat distàncies. El president valencià, Carlos Mazón, també ha lamentat que la polèmica fos una orellera.

El govern espanyol ha vist com la introducció dels punts de l’ordre del dia que havia exigit el PP per a assistir a la reunió, i les ànsies de destacar d’Ayuso, diluïa la seva proposta per a triplicar fins el 2030 les inversions en habitatge, amb un finançament del 60% per part de l’estat. La discòrdia era tan gran, i el soroll d’Ayuso tan estrident, que la falta de consens s’ha decantat com un final tan previsible com inevitable. La resta han estat els monòlegs de cada president, amb la llista de les seves demandes repetides ara i adés. Prohens insistia en la “preocupació” per l’increment de l’arribada d’immigrants a les costes illenques i ha reclamat al govern espanyol que exposés la seva proposta i el calendari per a reformar el sistema de finançament, i que aparqués els acords bilaterals amb Catalunya que, segons que ha dit, perjudicaven els ciutadans de les Illes Balears.

Mazón ha criticat que el govern espanyol no convoqués el Consell de Política Fiscal i Financera pera obrir una negociació multilateral del finançament i que tampoc hagués convocat el seu govern a la comissió mixta per a tractar la reconstrucció després de la gota freda. El president valencià ha retret que el govern espanyol no hi contribuïa ni era capaç de fer prosperar un pressupost que ho facilités.

En canvi, Illa ha resguardat Sánchez en tot moment. Ha aprofitat el conflicte amb el català per reivindicar la llengua com “un patrimoni comú” que uneix i enforteix l’estat, una riquesa de tots. Creu que és una “qüestió important” que implica entendre Espanya. Però els seus intents per insistir en l’habitatge no han pogut evitar que hagués d’entomar també les crítiques dels barons del PP pel finançament singular. “No em deixo dir segons què a casa meva. Ara, avui, no anava d’això”, ha dit.

La conferència de presidents s’ha dissolt sense concrecions, enmig del bullici declaratiu dels uns i dels altres. El PP s’abocarà diumenge a la manifestació que ha convocat a Madrid contra Sánchez i els socialistes continuaran intentant de projectar una imatge de normalitat malgrat el darrer escàndol amb Leire Díez. La pròxima trobada de la conferència serà a Astúries, amb el socialista Adrián Barbón com a amfitrió, però la cita queda ara massa lluny. El tauler espanyol es manté enrocat, malgrat les turbulències. El PP ha redoblat la pressió contra Sánchez perquè se sap incapaç de fer prosperar una moció de censura i, al capdavall, la convocatòria d’eleccions només depèn de Sánchez. El president espanyol ha de pagar encara les factures de la investidura a ERC i a Junts, i d’ells dependrà en gran part que la Moncloa aguanti, malgrat tot.