24.06.2025 - 14:03
|
Actualització: 24.06.2025 - 18:03
El govern espanyol ha anunciat que autoritzava l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, però n’ha endurit notablement les condicions, fins a l’extrem que podria fer desistir el BBVA de l’operació.
En concret, el govern espanyol obliga el BBVA, si guanya l’OPA, a mantenir durant tres anys el Sabadell com a banc completament independent, fet que no li permetria d’aprofitar les sinergies de mercat. Aquest període es podria allargar dos anys més, d’acord amb un informe que s’hauria de presentar al cap dels tres primers anys de l’operació.
Després de més d’un any d’estira-i-arronses, l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell encara la recta final. Si el BBVA no hi recorre judicialment en contra, com l’entitat ha insinuat aquests darrers dies, la decisió del consell de ministres serà l’últim pas abans els accionistes del Sabadell no decideixin si accepten definitivament l’oferta del BBVA, en una votació que és previst que es faci aquest estiu mateix.
El govern català, l’espanyol i els agents socials, bel·ligerants contra l’OPA
Tant el govern català com l’espanyol s’han oposat públicament i repetidament a l’operació, i n’han criticat la forma i el fons. L’argument del govern espanyol és que la hipotètica absorció del Sabadell en l’estructura del BBVA augmentaria la concentració del sistema bancari espanyol, reduiria la xifra de grans entitats financeres d’un 25% –és a dir, de les quatre actuals a tres– i faria perillar l’estabilitat del sector: si l’operació anés endavant, de fet, el Principat passaria a tenir el nivell de concentració bancària més alt de tot Europa; ara mateix, tan sols Xipre el supera. Tant la Generalitat com el govern espanyol han coincidit a assenyalar que l’augment de la concentració bancària que resultaria de l’operació podria tenir, també, un efecte perjudicial en la concessió de crèdit al país, que perjudicaria especialment els agents empresarials amb menys múscul econòmic: pimes i autònoms.
L’oposició a l’operació transcendeix els equips de govern actuals de la Moncloa i la Generalitat. L’executiu Aragonès, per exemple, ja s’oposà frontalment a l’OPA quan el BBVA la proposà per primera vegada, la primavera de l’any passat: la consellera d’Economia d’aleshores, Natàlia Mas, defensà que l’operació –la primera de la història recent que es presenta com una OPA hostil i no pas com un procés negociat entre entitats– “seria perjudicial per a l’interès públic”.
Els agents socials i econòmics també s’han pronunciat contra l’OPA; el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, diu que hi ha un clamor social i empresarial per a aturar l’operació. Tant Sánchez com Illa –i, anteriorment, Mas– han coincidit a augurar que l’operació implicarà riscs significatius per a l’ocupació, una preocupació de què els sindicats s’han fet ressò: en un escrit enviat al Ministeri d’Economia espanyol el mes passat, CCOO i UGT alertaren dels “riscs econòmics, socials i laborals” de l’operació. Calculen que es perdrien entre 7.684 i 10.567 llocs de feina directes si l’OPA reeixís, una retallada que afectaria especialment els treballadors de més de cinquanta anys: si s’hi afegeixen els llocs de feina indirectes, la xifra podria superar els 30.000. Ambdues entitats han avisat, també, que l’OPA implicaria el tancament eventual d’un nombre d’oficines que oscil·laria entre 589 i 883, cosa que perjudicaria desproporcionadament la gent gran i més col·lectius vulnerables.
El desequilibri territorial ha estat un altre dels grans arguments que ambdós governs han adduït per oposar-se a l’operació, i que els cercles empresarials catalans no han dubtat a subscriure. En un comunicat publicat a mitjan maig, el Cercle d’Economia lamentà que l’OPA “accentua el desequilibri territorial” en detriment de Barcelona i en benefici de Madrid, i constatà que la hipotètica absorció del Sabadell al BBVA implicaria el trasllat eventual a la capital espanyola de gran part dels recursos i centres de decisió de l’entitat, amb el perjudici ocupacional subsegüent.
Els socis d’investidura collen Sánchez per l’OPA
El govern espanyol ha exhaurit les vies per a endarrerir la consecució de l’operació, que legalment no pot blocar. Aquest maig, organitzà una consulta inaudita sobre l’operació. Tot i no ser vinculant, molts analistes l’han interpretada com una mesura de pressió: mai no s’havia consultat el públic sobre una operació mercantil entre ambdues empreses privades. Citant “la utilitat” de la consulta com a “mecanisme addicional d’informació”, el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, anuncià a final del mes passat que elevaria l’OPA al consell de ministres. Va reiterar l’impacte potencial de l’operació en la concentració sectorial, la protecció dels treballadors i la cohesió territorial.
Poques setmanes abans, l’operació –que ja havia obtingut el vist-i-plau del Banc Central Europeu (BCE)– va ser aprovada per la CNMC, fins i tot amb el suport del conseller designat per Junts, l’ex-cap dels Mossos Pere Soler. Tanmateix, la CNMC fixà un seguit de condicions per a donar via lliure a l’operació, incloent-hi la necessitat de garantir la presència de caixers i oficines del Banc Sabadell en zones poc poblades o de rendes baixes, com també la necessitat de vetllar per la concessió de crèdits a pimes. La majoria d’aquestes condicions es mantindran vigents durant tres anys, amb una pròrroga opcional de dos anys, en el cas del crèdit a pimes, i d’un any i mig, en el cas dels caixers i oficines.
El consell de ministres, tanmateix, tan sols pot pronunciar-se sobre l’OPA en relació amb l’interès general –és a dir, en termes referents a l’impacte de l’operació en l’ocupació, la cohesió social o bé l’accés als serveis financers– i, a partir d’ací, imposar les condicions que consideri necessàries. Es preveu que la decisió del consell no se sabrà fins després del tancament del mercat (a partir de les 17.30) per a no perjudicar la cotització de les entitats implicades.
La decisió del consell de ministres, pocs dies després de l’esclat de l’escàndol del cas Cerdán, arriba en un moment polític especialment delicat per a l’executiu espanyol. Tant Junts i Esquerra com Sumar, tres socis clau en la fràgil majoria parlamentària que apuntala l’executiu de Sánchez, han estat especialment crítics amb l’operació, que a efectes pràctics significaria la fi d’un dels grans titans empresarials catalans i desplaçaria –encara més– el centre de gravetat del sistema bancari i financer espanyol a Madrid.
Sumar, soci de govern del PSOE, també ha estat implacable amb la proposta d’absorció del Sabadell al BBVA: Yolanda Díaz, cap del partit i ministra de Treball espanyola, ha alertat Sánchez que facilitar l’OPA seria un “error gravíssim”, atesos els efectes perjudicials que els sindicats preveuen que tindria en l’ocupació al sector bancari.
El BBVA ensenya les dents
Ara s’ha de veure, també, com reaccionarà el BBVA a les condicions del consell de ministres espanyol. Aquests darrers dies, Torres ha advertit que l’entitat considerava que la legislació espanyola no permetia a l’executiu d’endurir les condicions fixades per la CNMC, de manera que és probable –tal com insinuà Torres mateix la setmana passada– que el BBVA recorri contra la decisió del consell de ministres a la justícia. En la darrera operació d’aquestes característiques a l’estat espanyol, la fusió del 2011 entre Antena 3 i La Sexta, el govern espanyol intervingué únicament per suavitzar, i no pas endurir, les condicions estipulades pels reguladors.
Aquestes darreres setmanes, de fet, entitats i partits contraris a l’OPA –dels sindicats majoritaris als socis d’investidura catalans de Sánchez– han demanat al president espanyol que endurís prou les condicions per dificultar l’operació i, així, pressionar el BBVA perquè se’n desdigués –o, si més no, es trobés obligat a recórrer a la via judicial, cosa que endarreriria la consecució de l’OPA uns quants mesos, si més no.
Una vegada sabudes les condicions del consell de ministres, i sempre que el BBVA decideixi de no impugnar-les a la justícia, l’entitat haurà d’actualitzar el fulletó de l’OPA; és a dir, el document que l’entitat enviarà als accionistes del Sabadell per informar-los dels detalls de l’operació. Una volta la Comissió del Mercat de Valors (CNMV) aprovi el document, el BBVA s’encarregarà de publicar-lo i de pactar amb els reguladors el calendari d’acceptació de l’oferta d’adquisició als accionistes del Sabadell, que podria ser entre quinze dies i setanta. Aquest calendari determinarà els terminis definitius de l’operació –que, si tot va com és previst, no s’hauria d’allargar més enllà del setembre.
La Comissió Europea podria actuar per “eliminar restriccions injustificades”
La Comissió Europa avui ha dit que si fos necessari exerciria les competències per “eliminar qualsevol restricció injustificada en el mercat únic imposada pels estats membres”, després d’haver sabut les condicions anunciades pel govern espanyol.
“Recordem que qualsevol restricció imposada per un govern per aprovar una transacció ha de ser excepcional, proporcionada i justificada per raons d’interès general”, ha afirmat un portaveu de la Comissió. L’executiu comunitari ha apuntat que prenia nota de la decisió del govern espanyol, però alhora ha afegit que no comentava casos individuals.
