07.05.2025 - 20:00
|
Actualització: 07.05.2025 - 20:04
El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha rebutjat la demanda presentada pel president Quim Torra i l’ex-vice-president del parlament Josep Costa contra Espanya per l’espionatge de què van ser víctima amb el programari Pegasus. Així consta en una resolució del 3 d’abril proppassat, a la qual ha tingut accés VilaWeb, signada per un únic jutge, l’hongarès András Jakab (que és membre del TEDH d’ençà del novembre de l’any passat en representació d’Àustria). L’argument de Jakab és que els demandants no han exhaurit encara els procediments judicials interns a l’estat espanyol. Però allò que crida l’atenció és, per una banda, la rapidesa inaudita amb què s’ha pres aquesta decisió, tenint en compte que Torra i Costa van presentar la demanda el 24 de gener i va entrar a registre del tribunal el 6 de març; i, per una altra, que coincideix amb l’arxivament, en les mateixes dates aproximades, de tot un seguit de demandes que formen part, d’una manera o una altra, de l’anomenada carpeta catalana.
En efecte, és el mateix jutge Jakab que signa l’arxivament tant de les demandes de la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i la USTEC per haver estat exclosos de la causa contra el 25% de castellà i en defensa de la immersió, com de la de Javier Martínez, el pare del nen mort en l’atemptat del 17-A a la Rambla de Barcelona. En aquests dos darrers casos, la signatura d’arxivament és del 13 de febrer, amb l’argument que no hi ha cap aparença de vulneració de drets fonamentals. En el cas de Torra i Costa, el jutge András Jakab no arriba a fer aquesta valoració, sinó que arxiva el procediment perquè no s’han exhaurit els recursos interns perquè encara hi ha pendents procediments interns en la justícia espanyola.
El cas és que Torra i Costa van presentar la demanda a Estrasburg tan bon punt el Tribunal Constitucional va tombar el recurs d’empara que hi havien presentat quan el Suprem espanyol es va desentendre de la demanda contra el president espanyol, Pedro Sánchez i el seu govern, i els va dir que l’havien de presentar a l’Audiència espanyola, perquè el demandat no podia ser el president espanyol sinó, en tot cas, els responsables del CNI. Un any després, tant l’Audiència espanyola com el Suprem mateix van dir que no hi havia indicis que el CNI els hagués espiat i va tancar el cas; això els va obrir la porta a presentar un segon recurs al Tribunal Constitucional, que encara avui no s’ha resolt, que resta pendent i que pot ser el motiu pel qual el Tribunal d’Estrasburg considera que no s’ha exhaurit la via interna. De manera que Torra i Costa tindran l’oportunitat de tornar a presentar la demanda al TEDH quan el TC s’hi hagi pronunciat.
Torra va rebre vuit infeccions en el seu mòbil entre l’abril i el juliol del 2020, i Costa fou espiat quatre vegades, una el juliol del 2019 i tres el desembre d’aquell any, en moments molt decisius d’un punt de vista judicial, tant per als exiliats com per al president Torra mateix. Totes aquestes infeccions han estat comprovades pel laboratori tecnològic canadenc Citizen Lab.
Aquest reguitzell de decisions negatives a Estrasburg coincideix en el temps amb la sentència del mes de febrer passat d’una sala del TEDH formada per set magistrats que va desestimar la demanda de Josep Costa, l’ex-secretari de la mesa del parlament Eusebi Campdepadrós i els diputats de Junts per les coaccions del TC contra la mesa a l’hora d’impedir que es debatessin resolucions sobre l’autodeterminació i contra la monarquia. Una decisió que Costa va criticar perquè, entre més coses, avalava la censura al Parlament de Catalunya.
Pel que fa a la carpeta catalana, resten pendents encara de resoldre les demandes dels ex-presos polítics pel judici i la sentència contra l’1-O, que ja són en la fase final de tramitació.
