Enderrock presenta ‘Història i poder del mètal català’, una enciclopèdia sobre el gènere al país

L’escena de la música metall al país viu una autèntica edat d’or. D’ençà que el quintet barceloní Tro es va convertir en pioner amb el primer disc publicat el 1985, més de cinc-cents grups l’han anat poblant. Ho explica Història i poder del mètal català, una mena d’enciclopèdia sobre el gènere publicada per Enderrock Llibres. L’obra monumental, escrita a sis mans –les d’Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell–, rastreja una constel·lació de bandes de tots els estils i subgèneres del metall, nascudes entre 1985 i 2025, i que han enregistrat almenys una cançó en català.

La recerca dels tres autors ha permès de confeccionar un registre vast de grups: 399 del Principat, 57 del País Valencià, 51 de les Illes, dos d’Andorra, un de Catalunya Nord, set de la resta de l’estat espanyol i sis més d’arreu del món. “Vivim una època daurada del metall en català”, ha dit Dani Farrús durant la presentació del llibre. Queden enrere els anys en què semblava que només Sangtraït —la mítica banda de la Jonquera (Alt Empordà) en plena època d’esplendor del pop-rock català— enarborava la bandera del gènere.

Grups com Crim, de Tarragona —amb un dels directes més potents del heavy català—, Vidres a la Sang, del Vallès —que musiquen versos de Miquel Martí i Pol en clau de black metal—, Siroll!, des de Cardona —que s’endinsen en el death metal més profund— o els barcelonins Ósserp —amb un so extrem—, han aconseguit fer-se un lloc fins i tot en l’escena internacional del gènere.

Gairebé la meitat del llibre es dedica a fitxes de cada banda, amb les discografies respectives en català, les dates i llocs d’origen i les etiquetes estilístiques. En total, es documenten prop de 1.300 discos i senzills amb temes en català.

Més enllà de la dimensió enciclopèdica, els autors també dediquen capítols monogràfics a qüestions com l’ecosistema del metall en català —amb segells discogràfics, sales de concert, estudis de gravació i festivals—, el paper de les dones en aquest univers musical o la dimensió política que hi ha darrere algunes de les propostes analitzades.

Allò que abans semblava un estil condemnat a la marginalitat, apte només per a públics pintorescs amb els cabells llargs i jaquetes amb tatxes, ha canviat: el president del grup parlamentari d’ERC al parlament, Josep Maria Jové, ha recomanat Crisix, Siroll! i Vidres a la Sang; el dirigent del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha piulat un concert de Metallica a Moscou l’any 1991; i la mediàtica cuinera Maria Nicolau ha escrit el pròleg de Història i poder del mètal català.