Albano-Dante Fachin: “Tenim un problema amb la DGAIA, el tercer sector i el poder polític que intenta d’amagar el cas”

De mica en mica, es va parlant més d’un cas que va veure la llum fa un any i que a hores d’ara és pendent d’unes quantes compareixences al parlament. La Sindicatura de Comptes i investigacions de la plataforma Octuvre han assenyalat irregularitats en les contractacions de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) a entitats del tercer sector i també en l’activitat d’algunes d’aquestes entitats. Uns fets que també investiga l’Oficina Antifrau. En parlem amb Albano-Dante Fachin, ex-diputat i periodista d’Octuvre, que ha destapat molts detalls del cas en els vídeos que ha anat publicant. Diu que hi ha un pacte de silenci preocupant sobre la qüestió, però augura que no resistirà gaire, i que és qüestió de mesos que acabi esclatant.

—A Octuvre heu assenyalat irregularitats en la gestió de la DGAIA aquests darrers anys. Quins són els punts més importants?
—Es pot parlar d’irregularitats i de corrupció probable, però abans hi ha una qüestió de model. La DGAIA té una dotació pressupostària, però no presta els serveis, sinó que, gairebé en la seva totalitat, finança uns serveis que subcontracta a unes altres entitats. Aquest model és a l’arrel de l’opacitat. Qui són aquestes organitzacions? En la seva immensa majoria, entitats del tercer sector. A Catalunya, el tercer sector va néixer d’una societat que intentava de proveir-se d’uns serveis que un estat franquista i postfranquista no era capaç de donar, però les coses evolucionen, a vegades, per empitjorar. El sector públic, amb les seves mancances, té una transparència que el tercer sector no té.

—Què implica, això?
—Els diners que la DGAIA transfereix a aquestes entitats, hauríem de poder-los auditar al mil·límetre, però en el cas de les fundacions hi ha molta opacitat. Saber el sou dels directius d’una fundació o associació és molt més difícil que saber el sou dels directius del sector públic. Ho hem intentat i ni ens han contestat ni surt a les webs. I aquesta manca de transparència és aprofitada per cometre irregularitats. Fa molts anys que la CGT i treballadors d’aquestes empreses denuncien que les cúpules collen els treballadors. Paguem amb diners públics situacions de precarietat que impliquen un servei pitjor.

—Més enllà del model establert, parleu d’irregularitats concretes, que han investigat l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes.
—Un dels detonants és un informe que la Sindicatura de Comptes va publicar fa un any sobre la contractació del servei d’acollida a la infància i adolescència. La DGAIA s’encarrega de menors en situació de desemparament i de joves ex-tutelats, independentment d’on provinguin, també dels d’aquí. Aquest informe diu que els processos de contractació s’han fet saltant la normativa, adduint motius d’urgència. Hi va haver un pic d’arribada de menors no acompanyats migrants i, adduint aquesta emergència, la DGAIA va atorgar milions en contractes esquivant la llei. Ells diuen que aquesta arribada massiva no es podia preveure, que hi va haver el 155, la pandèmia… Però la Sindicatura diu que això no ho explica.

—L’informe també diu que algunes entitats del tercer sector no justifiquen de manera adequada els serveis que han prestat.
—Si la Generalitat paga x euros per menor acollit a una d’aquestes entitats, en alguns casos, s’ha vist que passen la factura d’un acolliment, que es paga, però resulta que l’acolliment no s’ha fet. Cobren per una feina que no s’ha fet. Això està demostrat amb documents. Parlem de la Sindicatura de Comptes, òrgan dependent del parlament, no es pot mirar cap a una altra banda. En aquest informe queda palès que han comès irregularitats entre el 2016 i el 2020. Mentre era diputat, mai no vaig veure que cap partit s’oposés a aplicar les recomanacions de la Sindicatura. Mai no havia passat el que ha passat amb això: tres partits –ERC, PSC i comuns– es neguen a avalar parlamentàriament aquestes recomanacions de la Sindicatura. I parlem d’irregularitats documentades, que no són discutibles.

—Un dels arguments esmentats en la comissió parlamentària és que, en assenyalar entitats que ajuden menors, es fa el joc a l’extrema dreta. Què en penseu? 
—El discurs de Vox i Aliança Catalana és “regalem milions d’euros a estrangers que no han cotitzat”. I no, els donem a organitzacions que fan i desfan amb els nostres diners. El nen o jove ex-tutelat, d’aquí o d’allà, no ens roba. Si assenyales els menors, deixes d’assenyalar els veritables responsables. I què hi diuen ERC, PSC i Comuns? Que, com que Vox i Aliança tenen aquesta mirada, denunciar això que denunciem és fer el joc a l’extrema dreta. Igual que l’extrema dreta assenyala injustament els menors, ells els fan servir d’escut per a no parlar d’un problema gravíssim de gestió de diners públics. Fins i tot, han acusat la Sindicatura de Comptes de ser còmplice de l’extrema dreta! L’escàndol polític que significa això és gairebé pitjor que les irregularitats.

—A Octuvre us preocupa que mitjans d’extrema dreta es facin ressò de la vostra investigació?
—Defensem que hi ha d’haver recursos per a atendre els menors, però no callarem per la por que això que denunciem pugui ser utilitzat. Seríem còmplices dels qui cometen les irregularitats i també d’haver deixat aquesta denúncia només a un espai polític, el que posa el focus contra els menors. Em poso en la situació d’algú que veu que tothom calla davant d’un escàndol i l’únic que hi diu alguna cosa és Vox… La CUP o la CGT fa molt de temps que ho denuncien. Junts també s’hi han mostrat bel·ligerants. No podem acceptar aquest xantatge del PSC i dels Comuns, i especialment d’ERC, que és el partit que ha gestionat la DGAIA els últims anys. Aquest xantatge que diu que, pel fet de denunciar irregularitats, alimentem els discursos d’odi. Qui els alimenta és qui gestiona malament els diners públics, donen excuses per a fer segons quins discursos. Si n’assenyalem els responsables, no els nens, ajudem a no criminalitzar aquest grup vulnerable.

—Qui en són els responsables?
—A l’informe hi ha una dada brutal. Entre el 2016 i el 2020, la DGAIA va dedicar 788 milions a l’acolliment de la infància i de l’adolescència. Aquests diners van ser transferits a 101 organitzacions del tercer sector. De les 101 entitats, 10 es van emportar el 55% de la despesa. No som davant d’una gran varietat d’organitzacions, sinó d’una oligarquia que acapara molts diners en molt poques mans. D’aquestes entitats, dues s’emporten el 19%. El cas paradigmàtic és el de Plataforma Educativa, un paraigua de fundacions i associacions. Entre unes poques persones ho maneguen tot. S’han convertit en autèntiques màquines d’extreure subvencions de tota mena, fins i tot, fons Next Generation.

—I quines són les connexions polítiques?
—Un exemple de molts: Ricard Calvo, que era un dels directius d’aquestes organitzacions de Plataforma Educativa, va passar de dirigir les empreses que reben diners de la DGAIA a dirigir la DGAIA. Quan va acabar de dirigir la DGAIA, va tornar a Plataforma Educativa. El funcionament ideal és que la DGAIA marqui unes directrius i les empreses executin allò que diu, però si els qui hi ha a la DGAIA són els qui eren en les empreses que reben els diners de la DGAIA, qui mana? La DGAIA, o un grup de gent a qui enviem una quantitat enorme de recursos i sobre el qual no tenim cap control? El treballador que es va posar en contacte amb nosaltres per ensenyar-nos documents i enregistraments sobre irregularitats que ara investiga Antifrau havia dit prèviament a la DGAIA, “aquesta empresa que contracteu en què jo treballo fa les coses malament”. Però van enterrar la denúncia. I ell ha patit assetjament de la cúpula d’aquestes organitzacions.

—Quina evolució política creieu que tindrà el cas?
—Aquestes portes giratòries –que es donen especialment entre el tercer sector i ERC, tot i que també hi ha casos dels Comuns i altres– ens haurien d’alertar. Portes giratòries han donat lloc a casos com el 3% o la Gürtel. Aquest pacte entre ERC, PSC i Comuns, a què es deu? Tothom està empastifat? Volen amagar-ho perquè és molt més greu que quatre contractes mal fets? Tenim un problema amb la DGAIA, el tercer sector i el poder polític que intenta d’amagar el cas. Fa un mes, Illa va fer dimitir una part de la cúpula de la DGAIA, i es va dir que, simplement, eren uns canvis. Ningú no va explicar per què hi havia hagut dos cessaments d’alt nivell. Ara al parlament hi ha una sèrie de peticions de compareixences. Caldrà estar atents i que el sistema mediàtic no ho amagui.

—Creieu que això és el que ha passat?
—El paper de TV3 és molt preocupant. Parlem d’una cosa tan delicada com un informe de la Sindicatura de Comptes, una comissió parlamentària, un intent que no s’aprovin uns recursos per a investigar-ho… No és que ho hagi dit Octuvre, parlem d’un cas investigat per Antifrau, denunciat per la Sindicatura de Comptes, que ha sortit en seu parlamentària, que ha provocat, sembla, dos cessaments molt importants… Aquell dia, TV3 va dedicar-hi uns segons. No només hi ha un pacte polític per a amagar-ho, sinó que els mitjans públics i concertats hi participen. Hi ha un altre informe en marxa. Crec que d’ací a uns mesos totes les tertúlies parlaran sobre aquest escàndol, no ho podran aturar. El pacte ERC, PSC i Comuns és un pacte de silenci molt greu. S’hauran de donar explicacions polítiques, i qui sap si penals.

—Teniu previst de fer-ne nous vídeos, a Octuvre?
—En l’últim vídeo parlàvem que hi havia un traspàs enorme de recursos públics en l’àmbit de l’habitatge. Plataforma Educativa ha rebut la cessió de dret d’ús de 500 pisos, que a la vegada es fan servir per a l’acolliment. Anirem explicant aquestes coses i també la situació del treballador que ha denunciat. Ara per ara, l’única persona que pateix les conseqüències d’aquest escàndol és ell. Té protecció d’Antifrau, però probablement tindrà problemes per  a tornar a treballar en aquest àmbit, si no es fa una depuració.

—Quina valoració feu del projecte d’Octuvre, després de sis anys?
—Estem molt contents, perquè tenim el suport de gent que creu que val la pena col·laborar-hi i, per tant, recursos per a dedicar-nos-hi. Una part de la població pensa que no podem deixar la informació en mans d’un ecosistema agenollat al poder polític i econòmic. I també és fonamental com ens ajuden a difondre els vídeos. Al país, hi ha un munt de mitjans que depenen de manera brutal que el govern de torn doni subvencions. Nosaltres no rebem subvencions ni acceptem publicitat, i no és que estiguem en contra de les subvencions per sistema, però sí dels diners a dit, i no per criteris d’audiència o capacitat. Si qui té la Generalitat és qui amaga el cas de la DGAIA, és molt difícil que els mitjans que viuen de les subvencions en diguin res.

—Volia acabar demanant-vos per La tertúlia proscrita, que aviat arribarà al programa que farà cent. Com us sentiu amb el projecte?
—M’agradaria destacar la paciència infinita del públic. El Costa i jo som intensos i malcarats, i malgrat això la gent s’hi continua connectant! Hem debatut molt plegats i hem anat pel país compartint visions. La tertúlia trasllada això a un altre format, i el públic ho agraeix. I jo aprenc, anant a la tertúlia, confrontant, tot i que amb el Josep estem d’acord moltes vegades. Però no es tracta d’estar d’acord o no, sinó d’aprendre fent-nos preguntes. Si la tertúlia només fos una trobada per a parlar del país, si no s’emetés, també la faria! Però tenim la sort de tenir càmeres que l’enregistren.