Grabu, el músic i productor de vint-i-tres anys amb qui tots els artistes del país volen tocar

Arnau Grabolosa (Santa Pau, Garrotxa, 2001), conegut artísticament per Grabu, és músic i compositor. Té tan sols vint-i-tres anys i ja ha aconseguit de fer-se un lloc dins la indústria musical catalana. Molts músics el volen perquè vagi a tocar els teclats, els sintetitzadors, la guitarra o el baix en els seus directes. De fet, Mushka, en una entrevista recent, va explicar que li havia demanat de participar en els concerts de ronda del disc Sexy Sensible, però que més tard Guillem Gisbert ex-cantant del grup Manel, va proposar-li que l’acompanyés en els directes de presentació de Balla la masurca!, el seu primer disc tot sol. I, és clar, no va poder dir que no, de manera que Mushka va haver de cercar algú altre.

Grabu és un dels noms que ressona amb força a dalt i a baix dels escenaris, com més va més ben considerada, també per a les generacions més grans. A part el projecte de Guillem Gisbert, també toca amb Triquell, Llum, Júlia Blume i Maig, per exemple, i és l’impulsor i gestor del festival de música solidari Mússol, que enguany ja farà sis anys. Tot i passar-se el dia amunt i avall amb tots aquests projectes musicals, no deixa de banda el seu. Després de publicar blast (2022) i time and again (2024), ara publica Pulse, el seu tercer disc. Seguint el fil conductor de la resta, també és un disc instrumental amb què vol experimentar musicalment i on fa més evident la seva progressió del jazz cap a l’electrònica.

Els inicis i la formació musical

Arnau Grabolosa va començar a tocar la guitarra a cinc anys a l’Escola Pia d’Olot (Garrotxa). Els seus pares de seguida el van apuntar a l’Escola Municipal de Música. Allà va continuar la seva formació en guitarra, fins que va aconseguir d’entrar al Conservatori de Girona, on va graduar-se en guitarra clàssica, tot i que, en realitat, allò que li agradava tocar era el piano. “Vaig descobrir que la música clàssica m’agradava escoltar-la, però no interpretar-la”, diu. Així, doncs, autodidàcticament, va aprendre a tocar el piano bo i aprofitant que els seus pares li n’havien regalat un. Però la formació musical de Grabu no va acabar aquí: després del Conservatori, va passar per l’Escola de Música Avançada i So de Girona (EUMES) per estudiar producció musical. Actualment és alumne del Taller de Músics de Barcelona, on fa el grau de producció i gestió musical. “He anat fent petits saltets en la meva formació, i això crec que m’ha ajudat molt. No he fet el gran pas”, explica Grabu sobre la seva breu però fructífera trajectòria.

El fet de treballar de músic per a més projectes li ha servit per a trepitjar molts escenaris, i de moltes mides, una cosa que també l’ha ajudat a tocar molt de peus a terra. Ha omplert la Sala Apolo i ha tocat a festivals com el Primavera Sound, però Grabolosa sap que les xifres de públic no ho són tot. “Els escenaris on toco són molt variats, i això m’ajuda a créixer i, sobretot, a no perdre el nord, perquè un dia ets en un escenari gegant davant mil persones, i l’endemà en un de més petit davant de cinquanta. Aquest puja-i-baixa m’ajuda a mantenir-me estable i tranquil.” De fet, fa poc que ha tornat de fer una ronda per Espanya, i s’ha sorprès de la rebuda que hi ha tingut la seva proposta, tot i ser música experimental. “A poc a poc m’he adonat que la meva música pot arribar a tothom, només cal que la gent estigui disposada a escoltar-la.”

Combinar el projectes dels altres amb el propi

Després de tot allò que fa per als altres artistes, Grabu encara troba temps per a desenvolupar el seu projecte. “Costa de trobar el temps, perquè moltes vegades prioritzo la resta de coses i no tant el meu projecte. Quan trobo temps és molt intens, però tampoc no em forço. No vaig mai amb la idea d’haver de crear un disc: si surt, bé; i si no, també.” Així i tot, d’inspiració no li’n falta, perquè ja ha publicat tres discs i uns quants senzills. Al principi, Grabu creava música acostada al jazz, però amb el temps l’ha desenvolupada cap a l’electrònica gràcies a l’autoaprenentatge en sintetitzadors i la gran influència d’artistes com ara The Blaze, b1n0 i FKJ, que han alimentat el seu projecte.

Les cançons de Grabu pràcticament no tenen lletra. En alguna, potser, s’hi sent de fons algun vers, però la gran majoria són peces instrumentals. “M’expresso millor instrumentalment que en paraules. Primer, perquè ni sé cantar ni m’agrada. I, segon, perquè quan em passen coses, la primera que faig és anar a buscar el piano o la guitarra.” Tanmateix, l’habilitat i el do de Grabu el fan capaç de transmetre qualsevol sentiment o emoció. “A diferència d’allò que pot pensar molta gent, la paraula em limita, a mi. No trobo mai les paraules per a descriure què em passa. Potser amb instruments és més difícil de transmetre una emoció concreta a la gent, perquè cadascú pot interpretar-ho a la seva manera, però això també ho fa bonic, perquè no hi ha límits”, argumenta.

En el disc anterior, Time and again, va treballar molt sobre el concepte de la nostàlgia i la família, temes que ha aprofitat també per a Pulse. “La família, els amics… Són els qui em mantenen de peus a terra i els qui em fan sentir bé dins aquesta vida boja que porto.” Poder parlar del que vulgui, de la manera que vulgui i quan vulgui és una de les llibertats que es permet amb el seu projecte personal, que s’allunyen molt dels ritmes que demana la indústria i dels objectius i requisits a què s’ha de cenyir en els altres projectes pels quals treballa.

“Amb la resta de projectes en què treballo hi ha dates i objectius a complir. Has d’estar molt al servei de la persona amb qui treballes. Això és fantàstic, perquè hi aporto el meu granet de sorra, però pel que fa al meu projecte em sento molt més lliure i tranquil de fer el que vull sense que ningú em digui com vol les coses: sóc jo qui posa la cara, sóc jo qui em poso els tempos…” Això li permet anar a la seva i construir un projecte molt concret que s’allunya de l’hegemonia musical actual. Així i tot… què passa quan treballes molt més per als altres que no pas per a tu? En algun moment ha pensat a renunciar a la carrera personal? Amb una serenitat que sorprèn, Grabu respon: “Per a mi tot es retroalimenta, és com si tingués barrets diferents: avui em toca aquest, demà aquell altre… Ho faig tot a parts iguals i no m’aturo a pensar gaire si el meu projecte personal quedarà més enterrat o menys. No vull la pressió d’haver de ser en algun lloc concret per a tenir l’atenció de la gent. Estic content així.”

D’alguna manera, Grabu construeix el seu projecte musical amb tots aquests altres projectes. No és tan sols els discs que fa tot sol, sinó també la guitarra per a aquell, els teclats per a aquell altre… Tot això és l’univers de Grabu. “Concebo el meu projecte artístic com tot el que faig. Per a mi és tan important tocar amb la Llum, com tocar amb en Guillem Gisbert, com el meu projecte.”

Tornar al poble

Arnau Grabolosa ha tocat en molts dels escenaris del país, especialment de festivals, i té l’ambició de tocar molt més fora del país. Entre les coses que vol fer, però, n’hi ha una de molt especial: tocar en un lloc on no ha tocat mai encara: el seu poble. L’altre dia va fer un piulet lamentant precisament d’això. “Ha sortit l’única programació musical que fan al meu poble i, oh, sorpresa! No en formo part”, deia.

Grabu considera que la seva música i la dels grups on toca no és gaire adequada per a les festes majors –”és música pausada, no hi ha la necessitat de generar festa constantment”, diu–, però li sap greu que, essent l’única persona de Santa Pau que es dedica a la música, segons que diu ell, encara no l’hagin programat mai. “Ho trobo molt trist. Em sap greu haver de batallar tant per un concert al meu poble. He tocat a molts llocs. Com a veí del poble, em mereixo una oportunitat i poder tocar amb qui sigui, és igual el projecte!”, diu.

Segons ell, no té tant a veure amb la rebuda que pugui tenir la seva proposta musical en un poble com Santa Pau, que no arriba a cinc-cents habitants, sinó més aviat per temes polítics. “Em sembla molt trist que es barregin coses polítiques pel mig. És molt trist que a la teva zona no et donin cap mena de suport ni ajuda. Un dia, quan vaig sortir al 3/24, es van dedicar a compartir-ho i a enorgullir-se’n, però quan arriba l’hora d’invertir-hi, no.” I afegeix: “No inverteixen en cultura, estan poc informats i no s’interessen pel que faig… No els interessa la cultura. Trobo molt trist que hagi de marxar, que als pobles no hi quedi gent, però, és clar, no hi ha oci de cap mena! No donen oportunitats al jovent, fan una festa major buida i sense cap mena de programació interessant… Evidentment que els pobles queden buits i han de tancar botigues! És un poble que a poc a poc morirà si ningú no hi fa res.”

Ha sortit la única programació musical que fan al meu poble i oh, sorpresa! No hi formo part (tampoc per la festa major), l’única persona que es dedica a la música del poble @ajsantapau un any més i sumant 🤌🏼 aixo sí, 1 setmana i toco al Primavera Sound per 2a vegada

— Arnau Grabolosa (@arnaugrabu) May 20, 2025

Malgrat tot, Arnau Grabolosa té una bona relació amb el seu poble, i hi torna sovint per veure la família i estar amb els amics. “M’agrada molt, és un espai on puc descansar de la ciutat. M’hi sento molt estimat i ajudat i hi he fet molta pinya, però suposo que a qui governa no li interessa donar-me cap oportunitat”, deixa anar.

Festival Mússol

A més de tots els projectes musicals en què toca, Grabu també és l’impulsor i gestor del festival Mússol, un festival solidari que es fa cada any pels volts de la tardor i que recapta diners per a l’assistencialitat del càncer infantil. Va engegar-lo perquè de petit fou operat cinc vegades del cap: quatre d’una vàlvula, a causa d’una hidrocefàlia, i l’última d’un tumor cerebral benigne, tal com ha explicat unes quantes vegades. Les estades a l’hospital van ser llargues i el van marcar emocionalment. “El festival va néixer arran d’un seguit de problemes de salut que vaig tenir. Vaig estar molt a l’hospital i vaig veure que realment hi ha molta gent ajudant. Gent que regala el seu temps a cuidar i a ser allà per als qui ho necessiten. Vaig pensar que jo també volia fer-hi alguna cosa, i vam crear aquest festival.”

Enguany es farà el dimecres 8 d’octubre a la sala Paral·lel 62 de Barcelona. Pel festival ja hi han passat artistes com Miki Núñez, Amaia, Maria Jaume, Queralt Lahoz, The Tyets, Adala i molts més, que demostren, any rere any, que la cultura, a casa nostra, és solidària.