Jordi Pesarrodona: “Que el pare abat s’adoni que el poble està indignat amb un rei que no el representa”

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha convocat una acció de protesta demà per refusar la visita dels reis espanyols a l’abadia de Montserrat, prevista pels actes del mil·lenari del monestir. “La marxa sobre Montserrat” pretén denunciar el que consideren una provocació i una profanació simbòlica d’aquest espai emblemàtic del punt de vista nacional. Parlem amb Jordi Pesarrodona, coordinador de la Comissió d’Accions al Territori de l’ANC, sobre els detalls de la protesta. També parlem de la campanya “La independència és urgent”, que l’entitat ha impulsat.

—L’ANC ha convocat marxes a Montserrat contra la visita dels reis espanyols. Què implica aquesta visita i com voleu fer-hi front?
—És una provocació al poble català que el rei espanyol faci una visita al mil·lenari de Montserrat, i més en un dia tan emblemàtic com el 23 de juny, la vigília de la Diada dels Països Catalans, amb la Flama del Canigó. I en una de les icones de Catalunya. La resistència catalana sempre ha estat molt vinculada a Montserrat. I el rei d’Espanya és el gran repressor, el senyor del discurs del 3 d’octubre, que trenca totalment amb la societat catalana. Ara es parla de normalitat, però aquell dia la normalitat la va trencar ell… Va discriminar tothom qui va votar i manifestar-se. Direm que no estem d’acord amb la visita del monarca espanyol en aquest símbol de la nostra terra, per dignitat democràtica.

—El pare abat Manel Gasch ha dit que ara a Montserrat li tocava “aquest paper d’acompanyar, de parlar amb tothom i d’escoltar tothom”. Què en penseu?
—Aquestes paraules no les podem amplificar a tota la comunitat benedictina. Sabem que al monestir benedictí molta gent s’hi oposa claríssimament. I a la comunitat cristiana en general. Diferents comunitats cristianes han protestat, com ara la Lliga Espiritual de Montserrat o l’Associació d’Amics del Bisbe Deig. La sectorial de cristians de l’Assemblea ens va avisar que això podia passar. Que el pare abat s’adoni que el poble català està indignat amb un rei que no el representa. Si un pallasso pot fer una crida a un abat, la faig: encara és a temps de recular, i a més no dubto de la seva catalanitat. I els partits que no han dit res també són col·laboradors necessaris.

—També ha refusat la visita l’Ajuntament de Manresa o el president del Consell de la República, Jordi Domingo. De tota manera, tenint en compte què implica simbòlicament Montserrat i les paraules de l’abat, heu trobat a faltar més reacció de la societat civil?
—No hi ha hagut una resposta contundent perquè després de protestes massives, una pandèmia, després de tot el que ha passat amb l’amnistia… Tot plegat ha afluixat el moviment, però només està adormit. L’altre dia vèiem la plaça de Sant Pere de Berga atapeïda, amb jovent –que diuen que no hi és i sí que hi és–, xiulant de manera impressionant el rei. La indignació hi és. L’Assemblea sempre ha defensat de retornar a la confrontació no violenta, ho ha liderat. I en aquesta protesta ens podem trobar una muntanya bloquejada, amb l’exèrcit, la guàrdia reial, la Guàrdia Civil, la policia nacional… Intentaran impedir-nos-ho, fins i tot reprimint gent no violenta. Esperem que almenys els Mossos sí que ens deixin exercir el dret de protesta, si fan una primera corona. Som pacífics i només reclamem la llibertat del país.

—Heu trobat a faltar alguna altra resposta?
—Per què les institucions no han respost? Perquè poden ser presoneres de pactes antinatura. Dins la falsa normalitat que se’ns ha venut, s’han fet molts pactes entre candidatures “independentistes” i grups espanyolistes. I una altra cosa que no es diu: per a la majoria de mitjans és com si ara no passés res. Si no tenim cap mena d’altaveu, com arribem a la gent?

—Com serà exactament la protesta? Quina consigna ha de seguir qui vulgui anar-hi?
—Confiem en una cosa que ha tingut sempre el poble català: la força de la gent. El mateix moviment que va fer l’1-O pacíficament i va resistir també està disposat a fer-ho ara. Arribarem fins on ens deixin arribar. Hem establert tres punts de sortida a les 6.00: des de Collbató, el camí tradicional que surt des de les coves del Salnitre –punt de trobada a l’aparcament de la Salut–; el coll de Can Maçana, un camí en què puges i baixes constantment –punt de trobada a l’aparcament del coll de Can Maçana–; i el camí de les aigües, el camí de l’Aeri –punt de trobada a l’aparcament de l’Aeri. Aquest és el més curt, però el més dret, amb una pila d’escales. Fem una crida a l’esperit muntanyenc!

—Però també fareu marxes en cotxe.
—Sí, hem rebut molts missatges de gent que vol anar-hi, però té més problemes per a caminar tant. L’Assemblea sempre ha donat facilitats perquè tenim un valor indestriable: la gent amb cabells grisos, gent que ve de la repressió franquista i continua protestant. Les marxes en cotxe són a les 8.30 i pels camins tradicionals. Al coll de la Maçana, a l’aparcament de Can Maçana, i també a l’aparcament del cremallera de Montserrat per sortir per la carretera de Monistrol. També es poden aparcar els cotxes al cremallera i pujar en cremallera.

—L’objectiu és arribar al monestir?
—Desitjo que sigui així, com a mínim, fer sentir la força del poble, encara que no ens deixin entrar a la plaça. Que ens senti, aquest rei que ens oprimeix i que té un pare que és un lladre i que va ser nomenat per Franco. Hem de poder arribar a dalt, som al segle XXI, però si volen bloquejar la muntanya, que la bloquegin. Invertiran tants mitjans a reprimir un poble que només vol expressar-se? Si hem anunciat què volem fer, pacíficament, hi ha d’haver un gran dispositiu? Per la dana la gent se li va acostar, i nosaltres no tirarem fang. Si diuen que en aquest país inventat que és Espanya hi ha normalitat, ha d’acceptar que la gent el xiuli.

—Heu llançat la campanya “La independència és urgent”, amb exemples per a demostrar que la pertinença a l’estat espanyol perjudica en àmbits com la salut, l’educació, la llengua, l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació, les pensions i els ajuts socials. Quins en són els objectius?
—L’espoliació és tan gran que s’ha de parlar de robatori, directament. No hi ha més sortida que la independència, que ara ja no és només necessària, és urgent. Cada dia que no som independents som una mica més pobres. Tenim les llistes d’espera més llargues i la llengua en molt mal estat. Un país sense llengua és un país sense identitat, i ens la volen anorrear. Si sents Ayuso se’t posen els pèls de punta… Hem d’estar al costat d’un estat –aviat governat per aquesta mena d’opcions polítiques– que té aquest jacobinisme? És el que van fer a Catalunya Nord, dir que el català era només de pagesos i pastors. L’Assemblea, que aglutina la transversalitat del moviment, no demana carnets. Jo no demano la independència, sinó la dependència de Catalunya: necessitem l’estat propi.

—La web habilitada per la campanya du el lema “Et queixes o actues?”.
—Últimament, ens queixem molt, però queixar-se des del sofà és molt fàcil. Treballem i militem! Hem de tornar a parlar amb el veí que ja no penja l’estelada, que ara sembla que li fa vergonya. És com les campanyes que fèiem porta a porta, però ara amb una imatge més potent, a través de les xarxes. És una crida que els independentistes recuperin l’esperit i tornin a militar, amb una campanya que ho aglutina tot. Per exemple, Rodalies! No saps a quina hora arribaràs a la feina… Volem despertar consciències. Dir que aquella eina que ens va dur tan lluny torna, amb força i, a més, amb aprenentatges. Ara sabem quin rival tenim davant i quins recursos té.

—La campanya vol tornar a lligar els afers del dia a dia amb la independència. Parleu del sistema educatiu, sanitari, d’infrastructures… Ara, amb tot allò que té a veure amb un model econòmic o de país concret, no es corre el risc de trobar desacords entre independentistes?
—Per això neix l’Assemblea, per utilitzar la transversalitat i fugir d’aquestes disputes. Si una opció és netament independentista, sempre hi serem al costat. Quina és l’única eina netament i claríssimament independentista? L’Assemblea Nacional Catalana. Però ha de treballar en tots els fronts. No necessitarem la gent d’Òmnium per a fer la independència? Oi tant! Però hi haurà un moment que Òmnium potser no podrà arribar on ha d’arribar l’eina independentista. L’Associació de Municipis per la Independència no la necessitem? I tant! Però en el dia a dia han de governar. El Consell de la República: tenir una eina fora de les grapes de l’estat espanyol no ens va bé? I tant! Però qui continuarà treballant la transversalitat a l’interior? L’Assemblea, que té una singularitat única i mai no dirà que ara no toca fer això perquè estem fent una altra cosa.

—Entenc que la idea és que, abans de discutir pel model educatiu, per exemple, necessites un estat propi per a poder-lo canviar.
—Exacte. I també poder tornar a penjar estelades, encara que ens les treguin. En paciència no ens guanyaran. Per això interessa fer veure que no passa absolutament res. On veus normalitat quan cada dia hi ha manifestants a la Meridiana, a la plaça d’Enriqueta Gallinat, a Gràcia, a la plaça del Rei… Milers de ciutadans treballen cada dia per la independència: Músics per la Llibertat, xerrades, trobades, reunions… Això no surt enlloc, a excepció de VilaWeb i el Punt Avui. Fa la sensació que s’ha girat full, però la gent està activa.

—Però venint d’on veníem sí que hi ha hagut desmobilització…
—Però la qualitat es compta per la quantitat? Som en època de comptar-nos? I la repressió de l’estat espanyol ha sabut tocar el moll de l’os. El poble català està actiu, però no interessa que ens n’adonem. I un aprenentatge: si tornem a tenir presos polítics, no hem d’anar davant les presons, sinó a les seus del govern espanyol. Van dir que el moviment estava acabat perquè com que érem a les presons feia la sensació que no passava res. Ens vam equivocar. No estàvem acostumats a una repressió tan ferotge. La independència és necessària individualment i col·lectivament, perquè puguem viure amb dignitat i amb un veïnatge excel·lent amb l’estat espanyol. Venim de la tradició medieval dels espais de pau i treva enmig de guerres horroroses, tenim aquest tarannà.