L’extrema dreta amenaça de mort un veí de Vallcarca que lluita per no ser desnonat

“On no arriba la repressió del PSC ni la policia, arriba l’esquadrisme ultra.” Iru Moner, veí de Vallcarca de Barcelona, és al punt de mira de l’extrema dreta des que va començar la lluita contra el seu desnonament, i també com a portaveu de la resta d’afectats. Ha rebut amenaces de mort, amenaces contra la seva família, atacs i un assetjament constant a les xarxes aquests darrers mesos, un assenyalament compartit amb més portaveus de la lluita per l’habitatge al barri. Tot plegat a causa del desallotjament d’uns edificis de propietat municipal que s’havia d’executar avui, amb l’horitzó d’un pla urbanístic que topa amb l’oposició d’entitats i veïns.

Amenaces i atacs de l’abril ençà

Moner és un dels estadants que ocupen tres edificis de propietat municipal a Vallcarca i que van rebre un requeriment per a ser desallotjats fa un mes. El consistori va expropiar aquests edificis el 2015 i, després d’estar buits durant anys, el 2019 el Sindicat d’Habitatge del barri va cedir-los a famílies vulnerables, com és la seva, amb tres fills. Des que va saber-ho, s’ha mogut activament per evitar-ho, a més d’haver fet intents de negociació amb l’ajuntament. Quan va anar guanyant presència mediàtica i política, van començar les amenaces de l’extrema dreta, a principis d’abril.

“La primera amenaça va ser en una sessió informativa de la tinent de batlle Laia Bonet –explica ell mateix–. Va venir un feixista espanyolista conegut del barri, un home d’uns trenta anys, i em va dir a cau d’orella ‘sabem on vius’.” Moner també va rebre un missatge xifrat de Telegram, amb un perfil que tenia una bandera d’Espanya, que deia “Sabem on vius, anem per tu.” El mes de maig, en una altra sessió informativa, van tirar-los uns cartells per la finestra, amb el missatge “cremarem la casa amb vosaltres dins”. A més, Moner denuncia un assetjament a les xarxes que s’ha allargat i que afecta més gent implicada en l’activisme pel dret d’habitatge al barri. “El 18 de juny el perfil de Twitter @arletvallcarca va penjar una fotografia de la meva furgoneta, i l’endemà tenia la roda punxada. El mecànic em va dir que, per la mena de punxada, era evident que algú ho havia fet expressament. Dies després em van trencar el vidre de darrere.”

Moner ha denunciat les amenaces, però el problema és que en alguns casos hi ha missatges o piulets que s’han esborrat o no s’han pogut capturar. Altres, en canvi, sí que els té. “És possible que perfils com @nosouelbarri –vint veïns organitzats per WhatsApp–, @arletvallcarca o @sosvallcarca hi tinguin a veure. Sospito d’ells, però no en tinc proves. Estan obsessionats amb l’Associació Veïnal Som Barri, amb els ocupes, amb els gitanos… No paren de dir-nos que som màfia ocupa i delinqüents. Ens assenyalen amb noms i cognoms, ens fan seguiment, pengen fotos dels nostres vehicles, fotos del lloc on vivim… Crec que s’han centrat en mi perquè sóc una cara visible de l’associació i visc en un dels pisos expropiats de l’ajuntament. De tots els qui faran fora, som els únics blancs que parlem català, i els mitjans ens fan cas. Això els fa ràbia i van darrere meu per castigar-me. Fan esquadrisme ultra. On veuen que no arriba la política institucional, les lleis i la policia, fan un pas més enllà per atemorir-nos. Les cases ocupades són un percentatge ínfim del total del problema, però han capgirat el relat i ara el marc general és que els okupes i els migrants són els pitjors mals de la societat. Això ha donat peu a un esquadrisme ultra, amb exemples com Desokupa, que arriba on no arriba la llei. És l’estratègia clàssica de l’extrema dreta de posar la diana en l’últim de la fila per treure el focus dels especuladors i rendistes.”

Una quarantena de persones, en risc de desnonament

Associacions veïnals denuncien que aquests desnonaments deixaran sense alternativa d’habitatge una quarantena de persones, entre les quals tretze menors. Dues finques són a l’avinguda de Vallcarca i l’altra és un taller al carrer de la Farigola. En total, tres finques que l’ajuntament va anunciar que volia recuperar per enderrocar-les, dins un projecte que preveu una rambla verda i centenars de pisos nous. El consistori diu que s’hi viuen situacions d’infrahabitatge, però els afectats denuncien que tan sols havien inspeccionat els baixos dels edificis i que tenen cèl·lules d’habitabilitat vigents. “Aquest argument l’ajuntament l’ha tret del seu marc discursiu, perquè no ens l’empassàvem. Jo visc en un pis normal i és evident que no és infrahabitatge. A més, en edificis del voltant encara no els han enviat ni la primera carta d’expropiació. Són processos que es poden allargar anys, i ens fa por que tot això no es converteixi durant anys en un solar. L’ajuntament agafa molts metres quadrats i construeix, quan fa habitatge públic. El nostre solar es quedaria allà fins que no s’hagués expropiat tot.”

Moner també explica que té un informe de vulnerabilitat, de risc econòmic. Treballa de lampista, però no té una feina fixa i té embargaments de l’època de la covid. “Necessito un pis amb més d’una habitació, però el més barat que trobes costa 800 euros. Hem demanat al PSC un lloguer social, però s’han negat a parlar amb nosaltres. Els meus fills han nascut i crescut al barri tots tres, i jo fa vint-i-tres anys que hi visc i hi tinc la feina i els clients. Tot això implica una càrrega mental i impotència dura. Els serveis socials m’han dit que estan saturats, que hi ha set-centes famílies en espera d’un pis d’emergència social.”

A l’ajuntament, Laia Bonet diu que el consistori aplica “processos administratius garantistes” i un “acompanyament social oportú” en aquests casos. Així mateix, defensa la “transformació” de Vallcarca, que diu que anirà acompanyada de la construcció d’habitatge protegit.

Centenars de veïns poden resultar-ne afectats

El Sindicat de Llogateres també ha denunciat el cas. Com Som Barri, denuncien que, malgrat les promeses del consistori de construir habitatge públic, en realitat en destrueixen, sense diàleg previ amb els veïns. De fet, l’alerta no és només pel desallotjament que s’havia d’executar avui i que finalment s’ha suspès, sinó pel desenvolupament del pla urbanístic en general, un pla del 2002 que el PSC ha decidit de reactivar ara, i que implicarà l’enderrocament de diversos edificis, cosa que pot afectar centenars de veïns, especialment aquells qui no tinguin dret de reallotjament. El mes passat l’ajuntament ja va desallotjar i enderrocar les barraques de Vallcarca.

Som Barri també denuncia racisme institucional en tota l’operació. “Van decidir d’anar per la peça més dèbil de Vallcarca, aquests edificis en què sabien que la majoria d’habitants són de la comunitat gitanoromanesa, marroquins, ghanesos… Es pensaven que ens farien fora i es posarien la medalla que el pla urbanístic de Vallcarca havia començat”, afegeix Moner. “Vox, Aliança Catalana i els seus pamflets digitals aplaudeixen les polítiques del PSC. I ens van dir que no volien saber res de moratòries ni de modificacions del plantejament urbanístic. Em sorprèn que els socialistes no vegin que aquestes mesures de mà de ferro i manca de negociació amb el veïnat donen ales a l’extrema dreta.”