Alumnes concentrats i enigmes sorprenents: acaba la Lliga Escolar del Paraulògic al Gironès

En plena dictadura de l’algorisme i tiktokització social, veure vuitanta adolescents completament en silenci, concentrats i engrescats amb la llengua és esperançador. Ja ho avisava la professora de català Montserrat Badia en una entrevista a VilaWeb: el Paraulògic té la virtut d’atrapar-los i submergir-los en exercicis que els fan pensar, divertir-se i competir. Tot plegat s’ha vist clar en la primera final de la Lliga Escolar del Paraulògic al Gironès, que s’ha fet a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Els tres guanyadors han estat Aina Pagès, de l’institut de Vilablareix, i Martí Farroni i Sara Costafreda, de l’institut de Celrà.

Aprendre mitjançant el joc

Una de les coses que més ha sorprès els alumnes és que la sessió no ha consistit en una partida de Paraulògic normal i corrent, sinó que han fet activitats ben diverses. “M’ha agradat molt perquè no ha consistit a posar paraules durant una hora, sinó que hem resolt enigmes, hem treballat amb sufixos… Proves diferents i molt entretingudes”, comenta Aina Pagès, de setze anys. “He descobert que andar existeix en català, i que no vol dir caminar.”

“No m’esperava que sortissin endevinalles en què una paraula és dins d’una altra, a l’institut ho havíem fet d’una altra manera”, comenta Sara Costafreda, de catorze anys. “Vaig començar a jugar al Paraulògic a primària i a casa a vegades hi jugo amb la mare. Ajuda a parlar bé el català i a escriure’l millor. Abans trobava les classes de llengua més avorrides.” Pagès hi coincideix: “Descobreixes paraules noves i què volen dir. És una manera d’aprendre català sense haver de fer subordinades, exercicis, ni teoria.”

Martí Farroni, de quinze anys, també ho veu com una gran manera de fomentar la llengua. “Jo sempre parlo català, però és veritat que ara, per a algunes persones, sembla que parlar castellà sigui millor. Tant de bo arribi més enllà de Catalunya i hi hagi més catalanoparlants!” De fet, aquesta lliga escolar s’emmiralla en la que ja es va fer a Catalunya Nord.

En total, han competit 950 alumnes de 3r i 4t d’ESO de set instituts: l’institut de Cassà de la Selva, l’institut de Celrà, els instituts Narcís Xifra i Santa Eugènia de Girona, l’institut de Llagostera, l’institut Salvador Espriu de Salt i l’institut de Vilablareix. Després de la primera fase de la competició –amb 3 partides contra rellotge– els 12 alumnes amb més bona puntuació de cada centre van passar a la fase final, en què voluntaris del grau de filologia catalana han acollit els participants.

Els enigmes i els sufixos, protagonistes

“Hauríem de mirar de no fer assemblea després de cada prova!” Pau Vidal, creador dels Minimots i encarregat de dirigir la sessió ha assenyalat d’entrada la que serà la dinàmica de tota la final: silencis sepulcrals que s’intercalen amb una xerrameca sorollosa per a comentar la jugada després de cada exercici. Els finalistes han començat buscant tutis, un terreny conegut, però han continuat amb enigmes i anagrames. “La llengua és significat i forma”, explica Vidal. “Per exemple: cant a la roda, de tres lletres: oda. O estri perillós a la farmàcia, quatre lletres: arma, perquè arma és dins de farmàcia. O ‘Quin totxo, com es nota que és menorquí’: maó.” Alguns són més difícils i van adreçats als professors: “Tipus de lletra que es mesura en quilòmetres: rodona.”

Unes altres proves han tingut més a veure amb la recerca de verbs i anar aprenent què volen dir o bé formar paraules amb sufixos. “Teniu tres minuts per a trobar paraules acabades amb -ada!” I, novament, tres minuts de silenci. Res no és perquè sí, i cal anar escoltant les explicacions i comentaris des del principi, perquè la informació que es dóna a les primeres rondes pot ser molt útil per a les finals.

Una unitat didàctica prèvia

Montserrat Badia, la professora de català de l’institut de Cassà de la Selva que ha impulsat la Lliga Escolar al Gironès, juntament amb un grup de professors –constituïts com a grup de treball– explica que prèviament fins i tot havien desenvolupat una unitat didàctica, basada en el joc del Paraulògic. “Hem descompost alguns ruscs i hem anat a buscar prefixos i sufixos, que produeixen paraules noves. Hem ensenyat aquesta sistematització i així hem explicat la derivació lèxica. Ens sembla molt productiu relacionar les normes de derivació de la llengua amb el rusc, que fa que l’aplicació sigui directa i tingui recompensa. Primer hem treballat amb paper, perquè interioritzessin els processos, i després amb ordinadors.”

Els instituts participants no són una excepció respecte de la diversitat: tenen alumnes amb llengües i orígens diversos, però aconsegueixen de posar el català al centre, amb el Paraulògic com a exercici que hi ajuda. “Teníem l’objectiu de brindar als alumnes escenes positives vinculades estrictament al català, per construir estima per la llengua i vincle. Aquí hi havia el repte de fer-los jugar amb exercicis que no coneixien, que no eren el Paraulògic clàssic, i hem tingut una sensació molt bona, han vingut amb ganes”, afegeix Badia. Davant els alumnes també ha dit ben clar que calia que, entre tots, fóssim capaços de construir llengua, identitat, nació i coneixement.

La universitat, parada final

La Universitat de Girona ha estat la parada final d’aquest recorregut que ha aconseguit d’aplegar tants alumnes. Sílvia Llach, del Vice-rectorat de Compromís Social i Territori, ha valorat aquesta acollida: “Està molt bé que el punt final de la competició sigui a la universitat, un lloc on es pot estudiar llengua amb intensitat i dedicar-hi la vida. Han vingut moltes persones de centre, d’administració i de la universitat per fer aquesta xarxa tan important per a la llengua. Té molt de valor que dediquem temps al català, que està malalt i, si no és per tots nosaltres, no tirarà endavant.”

Núria Riquelme, regidora de Llengua Catalana a l’Ajuntament de Girona, i Robert Mundet, del Consell Comarcal del Gironès, també han destacat la iniciativa com una bona manera de fomentar l’ús social de la llengua, i han demanat que el projecte creixés i tingués més recorregut.

De fet, aquesta final ja ha estat força disputada en alguns moments, però com més creixi el projecte més podrà augmentar una competitivitat sana entre els alumnes. Tan sols un d’ells s’ha atrevit a dir, al principi de la sessió, que havia vingut a guanyar, però a poc a poc tots han anat trobant l’esperit competitiu. “Necessitem guanyadors!”, ha alertat Vidal. Igual que la llengua necessita, sens dubte, moral de victòria.