El govern fa l’orni amb les pintures de Sixena: “No només depèn de la Generalitat”

Encara és incert com s’executarà la sentència sobre les pintures de Sixena. El Tribunal Suprem espanyol ha obligat el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a enviar al monestir aragonès uns murals dels segles XII i XIII que, segons els tècnics, correrien el risc de patir danys irreparables durant el trasllat. El MNAC és un consorci entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’administració de l’estat espanyol, i la decisió l’haurà de prendre el patronat. Tots tres actors, de moment, miren de defugir-ne la responsabilitat. “No només depèn de la Generalitat”, ha dit avui la consellera Sílvia Paneque, portaveu de l’executiu. Segons Paneque, aquest ha de ser “l’àmbit en què s’ha de treballar tècnicament si és possible o no i quins riscs empara aquest trasllat”.

El litigi, que ja fa més d’una dècada que dura, situa el govern del president Salvador Illa en una posició incòmoda. Illa va voler deixar clar de seguida que el govern no té “una voluntat d’obstruir l’aplicació o l’execució d’una sentència” i, avui mateix, Paneque ha reiterat que “les sentències es compleixen, no hi ha marge de dubte”, però els informes dels tècnics són tan contundents que fan evident la incompatibilitat de l’execució de la sentència i la preservació del patrimoni. De moment, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera de Cultura, Sònia Hernández, han assegurat que la prioritat serà de preservar les pintures, i Hernández fins i tot ha admès que tots els informes de què disposen desaconsellen el desplaçament. Paneque mateix ha reconegut avui que que “hi ha uns informes tècnics que adverteixen del risc en el seu trasllat”. 

Tanmateix, ningú no es pronuncia amb claredat –en contrast amb una posició molt rotunda dels representants aragonesos. Avui, Paneque ha demanat paciència perquè s’acabin d’enfilar les converses tècniques al patronat. “Vull ser molt prudent”, ha insistit. “Som una part més, no menys, però sí una part més d’aquest patronat”. La posició dels altres dos actors, l’ajuntament i el ministeri espanyol, són igual de vagues. El batlle barceloní, Jaume Collboni, s’ha limitat a dir: “Nosaltres donem suport al MNAC i a la posició del govern de la Generalitat”. I el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, també va dir que secundava la posició del president Illa i sostingué, alhora, que les sentències s’han de complir i que calia “aconseguir allò que més desitgem tots: la protecció d’un bé patrimonial que és molt important”.

La qüestió que sobrevola aquesta indefinició són les possibles conseqüències judicials que podria tenir la no execució de la sentència. Els consellers Santi Vila i Lluís Puig, a l’exili, van ser jutjats i absolts per haver-se negat a lliurar quaranta-quatre de les obres d’art de Sixena, que s’exposaven al Museu de Lleida, i que finalment es va endur la Guàrdia Civil en plena aplicació de l’article 155. 

Mentrestant, el MNAC sí que s’hi ha pronunciat amb claredat. L’endemà de la sentència, Carme Ramells, cap d’àrea de restauració i conservació preventiva del museu, va explicar que les pintures no suporten la vibració, que són molt sensibles als canvis ambientals, químicament molt reactives i que “un trasllat i un canvi d’emplaçament podria suposar malmetre les pintures i és un risc elevadíssim”.