08.05.2025 - 16:46
|
Actualització: 08.05.2025 - 17:49
El grup de treball de llengües dels ciutadans del Parlament Europeu –del qual formen part els eurodiputats i vice-presidents de la cambra europea Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC)– ha anul·lat la reunió prevista la setmana vinent i l’ha ajornada fins el 16 de juliol. El motiu és que el president del grup, l’eurodiputat eslovac de Renew Martin Hojsík, no pot assistir a la trobada. El grup té l’encàrrec de tractar la viabilitat jurídica, econòmica i logística de permetre l’ús del català, l’èuscar i el gallec al Parlament Europeu i presentar una proposta a la mesa de la cambra, on s’haurà de validar la mesura. D’ençà que es va constituir el setembre passat, s’ha reunit tres vegades. També en formen part un representant de l’Esquerra, l’eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va encarregar als eurodiputats que s’abordés la viabilitat després de rebre el mes de setembre una carta del ministeri d’Afers estrangers espanyol, José Manuel Albares, en què li requeria que fes efectiu l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra.
José Manuel Albares va afirmar el febrer que preveia que el Parlament Europeu prengués una decisió final sobre la qüestió abans de l’estiu. Tanmateix, amb l’ajornament de la quarta reunió, la decisió final s’endarrereix també.
En les darreres reunions, els vice-presidents han abordat l’encaix jurídic de la mesura amb el reglament de l’eurocambra, així com les qüestions logístiques i de recursos derivades de permetre l’ús de les tres llengües, com pot ser el nombre d’intèrprets que serien necessaris per garantir la interpretació als plens. Sobre la qüestió de recursos econòmics i logística, el govern espanyol ha reiterat en unes quantes ocasions que es farà càrrec de les despeses que suposi tirar endavant la mesura. Els cinc eurodiputats també han debatut en les últimes reunions sobre altres casos de llengües reconegudes constitucionalment a estats membres de la Unió Europea, però que no es poden utilitzar a l’eurocambra -com el turc a Xipre, que és cooficial-, i que, per tant, podrien ser comparables al cas del català, l’euskera i el gallec.
En relació amb aquest últim punt, el PSOE i el govern espanyol defensen, davant el temor o qüestionament d’altres formacions polítiques o estats membres, que el cas del català és únic, perquè es tracta d’una llengua parlada per deu milions de persones -la tretzena més utilitzada en comparació a la resta de llengües oficials a la UE, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic-, que es troba reconeguda a la constitució espanyola i es parla a les corts espanyoles.
Oficialitat a la Unió Europea
L’ús del català al plenari no significa que la llengua sigui oficial a la UE, un compromís de l’acord entre Junts i el PSOE de l’agost del 2023 per fer presidenta del congrés espanyol a Francina Armengol. L’oficialitat s’ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels vint-i-set estats membres. Allà, la qüestió no s’ha tornat a abordar d’ençà de la primavera passada, quan l’aleshores presidència belga ho va plantejar per última vegada en un Consell d’Afers Generals (CAG), on correspon que discuteixin sobre la mesura.
Avui mateix, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat que l’oficialitat del català a la UE està al “tram final” i ha afegit que “sembla que evoluciona positivament”. “A veure si a la pròxima reunió de l’organisme que en té competència poden haver-hi notícies positives. Ha de ser aquest mes de maig”, ha dit. Precisament, la següent reunió del CAG tindrà lloc el 27 de maig. Fonts diplomàtiques han confirmat a l’ACN que, per ara, la qüestió no consta a l’agenda de la sessió, però que aquesta encara s’ha concretat i que, fins a últim moment, es poden introduir nous punts de debat.
