Junts i ERC, atrapats en la teranyina de Sánchez

Pedro Sánchez va demanar perdó als ciutadans per l’actuació del seu secretari d’organització, Santos Cerdán, i se’n va intentar d’allunyar tant com va poder. El va deixar caure al buit com les fruites podrides que, de tan desfetes, rellisquen de les branques. Ja ho havia fet abans amb José Luis Ábalos, tot i que la rebel·lia de l’ex-ministre li ho va posar una mica més difícil. Sánchez ni tan sols va concedir la presumpció d’innocència a Cerdán: hi ha massa en joc. El president espanyol ha d’allunyar-se de l’ombra de corrupció sistèmica al PSOE que projecta l’informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil si vol intentar sobreviure a la Moncloa: i això va fer. Però Sánchez només podrà resistir la guerra oberta amb el PP mentre passin dues coses: que no aparegui cap més informació que l’impliqui directament en pràctiques suposadament corruptes i pugui aïllar-ne el govern, i que els seus socis d’investidura no li retirin el suport parlamentari que l’apuntala, encara que no hagi pogut aprovar ni tan sols un pressupost encara.

Junts i ERC, estabornits per la ràpida caiguda de Cerdán, estan atrapats en la teranyina de Sánchez, malgrat la incomoditat manifesta. D’entrada, no albiren cap alternativa real a l’actual govern. Els dos partits s’han allunyat de la pressió aparent del PP per a donar suport a una moció censura: continua essent inviable una entesa amb Alberto Núñez Feijóo i Vox. No tan sols perquè el PP de Mariano Rajoy ja va ser desbancat per la corrupció estructural dels populars que provava la trama del cas Gürtel i, fins i tot, per l’anticatalanisme evident, sinó també perquè necessiten obtenir els rèdits dels acords subscrits amb Sánchez –i amb Illa, en el cas d’ERC. Només així es legitimaria la seva opció política pel pacte amb el PSOE.

La nova situació és especialment complicada per a Junts, que ha viscut una relació d’alts i baixos amb els socialistes. Cerdán era l’interlocutor directe amb el partit: Turull hi tenia línia directa. Era el màxim representant en les reunions de la taula de Suïssa, a què l’ex-president José Luis Rodríguez Zapatero no assisteix mensualment sinó en ocasions determinades. Cerdán va ser des del principi el nexe de connexió amb el secretari general de Junts. El PSOE va demanar al PNB que li fes d’enllaç: es van conèixer en un baserri de Biscaia. El secretari d’Organització dels socialistes espanyols d’aleshores va ser l’executor de l’anomenat acord de Brussel·les que va permetre la investidura de Sánchez el 16 de novembre de fa dos anys. I d’allà a la taula de Suïssa, on sovint Junts constatava que els acords a què s’arribava es trobaven entorpits als ministeris. El partit de Carles Puigdemont s’ha quedat ara sense referent. Per això, la primera cosa que van demanar dijous va ser una reunió de Turull i la seva cap de files a Madrid, Míriam Nogueras, amb Sánchez. Pretenen de tractar la viabilitat del suport al PSOE, i la definició del nou interlocutor és més important que no podria semblar.

Perquè Junts s’aferra al compliment dels acords com l’única raó que justificaria el manteniment de l’entesa. Els que semblaven més avançats tampoc no han acabat de prosperar. El reconeixement de l’oficialitat del català a les institucions europees continua pendent, malgrat que Junts encara hi veu recorregut. La llei de delegació de competències en immigració està encallada al congrés, amb l’oposició de Podem. La llei d’amnistia ha de ser validada per la majoria progressista del Tribunal Constitucional. En depèn el possible, però difícil, retorn de Puigdemont i de la resta d’exiliats. I l’amnistia política, el reconeixement de Sánchez i Illa a Puigdemont com a interlocutor vàlid escenificat en una reunió, s’ha quedat de moment en una demanda recurrent de Junts. La situació inestable de Sánchez afavorirà ara la materialització dels compromisos o ho complicarà encara més?

És la incògnita que sobrevola el futur de la legislatura: si l’acorralament del president espanyol afavorirà les demandes independentistes o les perjudicarà en cas que Sánchez consideri que no té prou marge de maniobra per a obrir nous fronts de confrontació amb el PP i els territoris on governa. Un dels més clars és el finançament singular. ERC ha assenyalat la vice-presidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, com a responsable de la dilació en la concreció del model. Montero serà la candidata del PSOE en les eleccions d’Andalusia de l’any vinent, i els seus interessos electorals es contradiuen amb la impopularitat que hi té el finançament singular per a Catalunya. Illa ha garantit que abans no s’acabi el mes la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals consagrarà l’acord, tal com establia i el pacte d’investidura. Però la clau es troba en la concreció dels buits que deixava l’entesa, genèrica en aspectes molt important, i en l’encaix garantit amb el règim comú que han propugnat els socialistes. La condonació d’una part del deute del FLA pactada amb ERC continua igualment pendent.

Del consell de ministres espanyol també depèn la concessió de la segona petició d’indults a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Probablement, la via més ràpida per a posar fi a la seva inhabilitació, després del pronunciament favorable de la fiscalia i malgrat l’oposició del Tribunal Suprem. Laura Borràs també té una petició d’indult per la seva condemna de presó, avalada pel tribunal sentenciador però refusada per la fiscalia.

A més, ERC ha registrat una proposició no de llei per a demanar una auditoria al Ministeri de Transports. Pretenen que aclareixi si hi va haver irregularitats en els contractes públics adjudicats entre el 2018 i el 2024. El PSOE haurà de demostrar que el seu govern està realment al marge de les pràctiques corruptes que apunta l’informe de l’UCO, per resistir. La necessitat de Junts i ERC d’obtenir del PSOE els rèdits compromesos porta els dos partits independentistes a mesurar les passes. Guanyen temps mentre no s’aclareix la magnitud de la crisi. Però, per sobre de la mirada més curta de què els convé, hi ha el risc inassumible d’arrossegament: no podran mantenir Sánchez si no cedeix als compromisos. I això, si no s’enfonsa tot sol en el naufragi del seu entorn.