27.05.2025 - 21:40
|
Actualització: 28.05.2025 - 22:08
La relació entre Junts i el PSOE ha travessat alts i baixos, i un moment especialment crític l’hivern passat. Però el partit de Carles Puigdemont no preveu pas d’obrir una altra crisi amb Pedro Sánchez, ara que el govern espanyol no ha convençut els estats europeus d’aprovar l’oficialitat del català a la Unió Europea. A Junts s’encomanen a la cautela, amb el convenciment que la partida no s’ha acabat. La votació al Consell d’Afers Generals del Consell de la Unió Europea es va ajornar ahir i, segons que va admetre el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, són set els estats que s’hi oposen encara. Tanmateix, Albares subratllava que el camí començat era irreversible. És el mateix adjectiu que ressona dins de Junts: si l’oficialitat s’acaba aprovant, com esperen, el PP no la podria tombar encara que recuperés la Moncloa.
Al partit de Puigdemont assenyalen que la qüestió que hi ha en joc encara és massa important per a precipitar-se, segons fonts consultades. Seria una decisió històrica, clau per al futur de la llengua, i hi ha molts estats que ja en són partidaris. A més, el govern espanyol i Junts han avançat amb discreció i coordinadament amb aquesta carpeta, i això també ho tenen en compte a l’hora de valorar els resultats de la jornada d’ahir. El cap de Junts, Carles Puigdemont, ja va optar per carregar d’entrada les culpes al PP, que es va mobilitzar per impedir que la demanda dels independentistes prosperés. Deslliurava, així, els socialistes espanyols de les responsabilitats immediates d’aquest fracàs. En canvi, ERC no dubtava a assenyalar el PSOE com a culpable perquè creuen que hauria d’haver aconseguit garantir la votació a temps. El català és un altre dels fronts de rivalitat dels vells socis de govern.
Feia dies que tant els socialistes com Junts havien preparat el terreny perquè l’oficialitat fos possible. No ha estat així, però han canviat algunes coses durant aquest trajecte. El primer intent de votació que es va ajornar va ser el 2023 i Junts no ha combregat sempre amb la manera com els socialistes espanyols han gestionat un acord que van tancar en el marc de la constitució del congrés espanyol, per la investidura de Francina Armengol com a presidenta de la cambra. És a dir, abans de la investidura, quan Junts reivindicava el pagament per avançat.
Arran dels entrebancs europeus per a fer complir el pacte, Junts havia demanat a Sánchez que s’impliqués directament, al més alt nivell, amb els estats més recelosos: li reclamava que aixequés el telèfon i arribés als primers ministres a qui Albares no podia accedir. Ha passat aquesta vegada? El Financial Times va publicar dilluns que el govern espanyol havia pressionat els estats bàltics perquè donessin suport a la darrera proposta del govern espanyol per a aprovar una instauració progressiva de l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. L’amenaça a la negativa dels estats renuents, que haurien fet càrrecs diplomàtics, significava reconsiderar els compromisos de defensa, com ara les tropes al Bàltic que formen part d’un contingent de l’OTAN.
La pròxima oportunitat perquè els vint-i-set estats membres de la Unió en parlin serà el dia de Sant Joan. Coincidirà temporalment amb la determinació del Tribunal Constitucional espanyol (TC) d’avançar amb l’avaluació de la llei d’amnistia. Un pronunciament favorable a la llei, en el marc del recurs en contra presentat pel PP, no garantiria el retorn immediat de Puigdemont, però obriria un camí determinant. Perquè això sigui així, és imprescindible el criteri de la majoria progressista del TC. Junts ha refusat sempre de reconèixer-se com a ostatge del PSOE per aquesta dependència indirecta. Però és un element que s’afegeix a la balança de la relació entre els dos partits. N’hi ha un altre de més cru. L’amnistia no tan sols no s’ha aplicat als màxims dirigents del procés per la determinació de les altes instàncies judicials espanyoles, sinó que Sánchez i Salvador Illa tampoc no han concedit l’amnistia política a Puigdemont. No s’hi han reunit. No l’han reconegut públicament com a interlocutor amb una fotografia que també significaria un pas endavant en la normalització política que pregona el president de la Generalitat.
Puigdemont ha refusat sempre que la relació amb el PSOE es pogués encarrilar només amb una imatge, i s’ha desvinculat d’hipotètiques solucions personals per justificar l’actuació del seu partit al congrés. En canvi, hi ha posat davant la taula de Suïssa. El paper del relator va salvar el març passat la crisi més important entre els dos partits. La tensió va començar a aflorar un any després de la investidura de Sánchez, quan Junts va constatar que els avenços amb el PSOE no havien estat suficients, que els incompliments s’acumulaven, i va presentar una proposta al congrés espanyol que reclamava a Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança. Al final, Junts la va retirar, quan Francisco Galindo Vélez va emetre un comunicat en què li demanava que ho sospesés per la “transcendència política” que podria tenir en les negociacions entre els dos partits. Unes setmanes més tard, el PSOE i Junts van desencallar parcialment el traspàs de les competències en immigració, tot registrant la proposició de llei orgànica de delegació de les competències. La mesa del congrés la va admetre a tràmit però encara no se n’ha fet el primer debat en el ple.
Si el PSOE i Junts aconseguissin de convèncer els partits renuents a aprovar aquesta llei, la delegació encara hauria de desplegar-se per part dels governs català i espanyol. El camí seria llarg, però Junts planifica el debat de la futura llei catalana d’immigració al Parlament de Catalunya com una oportunitat per a provar de contrarestar el desgast electoral que els pot provocar el discurs d’Aliança Catalana. Aquest és un altre lligam que manté amb els socialistes espanyols, que al seu torn depenen de Puigdemont per falcar l’estabilitat de Sánchez, encara que no hagin aconseguit d’aprovar un pressupost. Malgrat els incompliments i les dificultats constants, tots dos partits es necessiten massa per a precipitar un trencament a hores d’ara. Menys encara, si els estats europeus no han donat un cop de porta definitiu al català i pretenen de perseverar en l’intent.
