La justícia francesa torna a prohibir d’emprar el català als càrrecs electes de Catalunya Nord

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha confirmat que els ajuntaments de Catalunya Nord no poden utilitzar el català en els consells municipals. Aquesta nova resolució afecta el Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (SIOCAT), que havia modificat el seu reglament intern per permetre que els seus membres poguessin intervenir en català.

El president del SIOCAT, Pere Manzanares, ha dit que aquesta decisió no era cap sorpresa, perquè continuava la línia marcada per sentències anteriors tant del mateix tribunal de Montpeller com del Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Tolosa. Amb tot, ha confirmat que el sindicat continuarà explorant les vies legals per a defensar el dret d’emprar el català.

L’argument del tribunal és que, segons la jurisprudència del Consell d’Estat i del Consell Constitucional francesos, no es pot fer servir cap llengua minoritzada quan s’exerceix un càrrec públic si no es garanteix la traducció simultània. No obstant això, Manzanares considera que aquesta exigència és absurda en el cas del SIOCAT: “Tots els membres entenem el francès i podem expressar-nos en català o occità sense problemes de comprensió.” Davant d’aquesta nova negativa judicial, el SIOCAT estudia de presentar un recurs davant el Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Tolosa i, si calgués, arribar fins al Consell d’Estat francès o al Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg.

Per a Manzanares, la decisió no pot desvincular-se del context ideològic francès, clarament advers a la pluralitat lingüística: “Tot i que la justícia i la política són teòricament independents, hi ha una interpenetració evident entre les dues esferes. Aquesta prohibició és l’expressió d’una ideologia dominant que rebutja l’ús públic de les llengües regionals.”