22.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.12.2024 - 22:05
És coneguda aquella tècnica refinadíssima que el capitost de la propaganda nazi, Joseph Goebbels, feia servir per atacar els jueus. Deia als seus interlocutors que la culpa de tots els mals d’Alemanya la tenien els jueus i els ciclistes, cosa que feia que tothom, invariablement, li demanàs de seguida què hi pintaven els ciclistes –potser encara avui vós, lector, heu caigut en el parany i ho heu pensat.
L’eficàcia de la invenció era que, fent aquesta pregunta sobre els ciclistes, tothom interioritzava que els jueus, en canvi, eren indiscutiblement culpables. La maldat absoluta, immensa, d’aquesta tècnica de manipulació de masses tots sabem quines conseqüències va tenir.
La tècnica de Goebbels treia profit de les arrels més primitives i bàsiques del racisme: funcionava a la perfecció a condició que prèviament una part de la població s’hagués començat a creure que tots els components d’un determinat grup social eren iguals. Per als alemanys dels anys trenta, i per a qualsevol, era molt difícil de creure’s que tots els ciclistes eren iguals, pensaven igual i tenien el mateix objectiu. Això era una idea absurda, i per aquesta raó ell els feia entrar en joc. Reforçava, amb un desplaçament de la culpabilitat, l’estereotip que els jueus, en canvi, sí que eren tots iguals i tenien tots el mateix projecte. Pensassen com pensassen, fessen què fessen, actuassen com actuassen, desitjassen què desitjassen.
La peça clau del racisme és l’anul·lació de l’individu, que converteix simplement en membre, sense voluntat pròpia, d’una “raça”. Perquè els racistes creuen i defensen que la pertinença d’una persona a un col·lectiu determinat –ahir això valia per als jueus, avui val també per als musulmans– n’anul·la l’existència individual, en fa insignificant la personalitat.
Els racistes neguen emfàticament la possibilitat que un membre d’aquests col·lectius pense per si sol, trie per si sol o actue per si sola. Servint-se d’un determinisme atroç, neguen, de fet, la llibertat de l’individu i l’existència com a tal. El judaisme és incompatible amb la societat, deien els nazis, i per tant cap jueu no pot formar part de la societat. L’islam és incompatible amb la democràcia, diuen avui, i per tant cap musulmà no pot ser alhora demòcrata.
Per als racistes, Mendelssohn, Heine, Rosa Luxemburg, Einstein i Emmy Noether simplement no podien tenir un lloc en la societat, tant si ho volien com si no, tant si se’n sentien part com si no, tant si actuaven en benefici d’aquesta societat com si no. Per als racistes d’avui, polítics com el batlle de Londres, Sadiq Khan, o la diputada Najat Driouech; escriptores com Leïla Slimani; futbolistes com Éric Abidal o Lilian Thuram; o científiques com Nashwa Eassa no poden ser demòcrates, tant si ho volen com si no, tant si se’n senten com si no, tant si actuen com a tals com si no, perquè l’islam, afirmen, és incompatible amb la democràcia.
La “teoria” –això que ser jueu és incompatible amb el fet de formar part de la societat o que l’islam és incompatible amb la democràcia– és d’una absurditat còsmica, que no resisteix ni un minut de discussió. Però els racistes ja compten amb el fet que les discussions no serveixen de res. Quan algú entra en el cercle de la xenofòbia, la raó li fuig del cap i no atendrà cap explicació ni raonament. Ni tan sols quan els fets el posen davant la contradicció més clara. Com ha passat aquest cap de setmana.
Divendres un metge d’origen saudita va cometre un terrible atemptat contra un mercat de Nadal a la ciutat alemanya de Magdeburg. Tan bon punt es va saber l’atac i, encara més, després de saber-se que l’autor era saudita, es va engegar la maquinària racista. Ningú no va esperar ni un minut a saber-ne l’autor ni per què ho havia fet, quines raons –si es pot dir així– tenia per a cometre una atrocitat com aquella. Ells en tenien prou que fos musulmà, perquè, com que l’islam és, segons ells, violent i incompatible amb la democràcia, l’acció per força hi havia d’anar vinculada i formar part de la “invasió i conquesta” d’Europa, segons la seua absurda terminologia.
L’atemptat encara s’ha de resoldre i no sabem què s’acabarà esbrinant. Cal esperar què escateix la policia i, per tant, no es pot descartar res, ni tan sols que realment fos un atemptat gihadista. Però a hores d’ara ja sabem moltes coses que no van en aquesta línia i, siga com siga, el desconcert que ja han creat les notícies que tenim ara és molt interessant per a destapar i analitzar les tècniques profundes del racisme.
Ara com ara, sabem que l’autor de l’atemptat, Taleb al-Abdulmohsen, és nascut a l’Aràbia Saudita, però un fanàtic contrari a l’islam, militant contra el gihadisme i afí a l’extrema dreta. Sabem que ja havia amenaçat de cometre atemptats per circumstàncies vinculades a la seua vida professional i fins i tot tenim a l’abast entrevistes publicades fa anys en diaris tan importants com el Frankfurter Allgemeine Zeitung, en què explicava amb tota mena de detalls el seu odi a l’islam i les activitats que feia, per exemple, per salvar dones oprimides pel tirànic règim religiós del seu país.
I ara què? Com caram encaixa un personatge com aquest en la caricatura que els racistes fan de la població musulmana?
Els racistes, òbviament, tenen els seus manuals ben apresos i posen en funcionament de seguida. Minuts després de saber-se que al-Abdulmohsen era un militant antiislàmic, les xarxes socials es van omplir de referències a la taqiyya, el permís per a dissimular la pròpia fe, un concepte tan manipulat i falsificat –o més encara– com el de la xaria. Perquè ja som en aquell punt en què, segons els racistes, qualsevol musulmà, pel simple fet d’haver nascut en un entorn musulmà, ha de ser un fanàtic religiós i voler la destrucció de la nostra societat. I si no ho és la raó d’aquesta anomalia tan sols pot ser que ho dissimula, precisament com a part d’un complot gihadista.
És un raonament vomitiu, que desafia obertament la raó. Però, tal com raona la filòsofa Martha Nussbaum, és una tàctica que posa en relleu fins a quin punt la representació dels musulmans com una amenaça oculta recorda la història de les teories de la conspiració contra els jueus. Diu Nussbaum: “L’afirmació que els musulmans característicament oculten i enganyen podria haver estat extreta directament dels Protocols dels Savis de Sió”.
Segons Nussbaum, que és jueva, els ciutadans hauríem de ser molt conscients de la gravetat de la situació –i les reaccions a l’atemptat de Magdeburg són molt clares, en aquesta línia. El racisme cap als musulmans segueix fil per randa el patró de l’antisemitisme europeu i és la continuació viva del deliri nazi, d’aquella ideologia que convertia l’odi envers els jueus “d’una disputa teològica en una qüestió de la sang que corria per les seues venes, on, per tant, les seues creences o la seua aparença, el seu fet individual, passaven a ser simplement insignificants”.
PS1. Vull posar en relleu el tractament que ha fet VilaWeb d’aquest atemptat, seguint les nostres normes de redacció. En tot moment vam donar als lectors tota la informació que era verificable a partir de fonts oficials o sòlides, però evitant els rumors i les falsedats. No vam parlar en cap moment d’onze morts, com van fer apressadament uns altres mitjans, ni vam explicar que al-Abdulmohsen fos un fanàtic antiislàmic fins que no es va publicar l’entrevista amb ell que ho demostrava; hores més tard, doncs, que alguns altres mitjans ja ho haguessen dit. Per a VilaWeb és especialment important ser curosos, prudents i professionals en aquestes qüestions tan difícils, que originen tanta crispació social. Pensem que aquest, exactament aquest, és el paper que correspon al periodisme i estem molt orgullosos de poder-lo fer.
PS2. Encara en relació amb aquesta qüestió, hi ha l’aparició, aquests darrers dies, d’Elon Musk com el gran impulsor de l’extrema dreta europea, tot posant X i els seus milions al servei de partits com Reform UK o Alternativa per Alemanya. L’home més ric de la història de la humanitat ha fet una tria molt deliberada i concreta, de la qual us parlem en aquest article.
PS3. Esperança Camps ha entrevistat a Catarroja l’ex-consellera, professora universitària i coordinadora general d’Esquerra Unida Rosa Pérez Garijo. Explica, ras i curt, que “hi ha una compra de voluntats molt clara amb els contractes de la reconstrucció” per la devastació de la gota freda i denuncia que s’adjudiquen a empreses que han estat condemnades en els casos Taula o Gürtel. L’entrevista es fa a Catarroja, on el Borbó va intentar ahir una nova maniobra propagandística, desmuntada per la batllessa de la població, que refusà de rebre’l.
PS4. Assumpció Maresma ha entrevistat Jordi Mas, un dels fundadors de Softcatalà, associació que avui rep la Creu de Sant Jordi i una de les grans referències amb els seus companys de la internet catalana: “Ara estem en una situació més bona perquè ja sabem que no tot va bé“.
