05.05.2025 - 21:40
El 3 d’agost de 2015, a les nou del vespre, quan el president Artur Mas compareixia al Pati dels Tarongers, no era conscient que el seu telèfon mòbil estava infectat. Acabava de signar el decret de convocatòria de les eleccions avançades del 27 de setembre, les plebiscitàries, a les quals Convergència i ERC es van presentar en la coalició de Junts pel Sí. Aquell 3 d’agost era la segona vegada que el seu mòbil era infectat amb el programari espia Pegasus; la primera havia estat dues setmanes abans, el 14 de juliol, just quan es va presentar públicament l’acord de coalició. I la tercera, el 27 de setembre mateix: el dia de les eleccions hi havia responsables de la policia espanyola, la Guàrdia Civil i el CNI que entraven il·legalment, sense autorització judicial, al mòbil del president de la Generalitat de Catalunya i candidat de Junts pel Sí. És probablement el primer cas documentat al món d’una infecció amb Pegasus, que fou sistemàtica en el cas de Mas i que es va allargar cinc anys més.
Fins ara se sabia que el mòbil del president Mas havia estat infectat quan ja no era president, segons l’informe del Catalangate que va publicar el 2022 el laboratori canadenc Citizen Lab, vinculat a la Universitat de Toronto. Però aquells seixanta-cinc casos documentats d’espionatge en massa contra l’independentisme català no eren sinó la punta de l’iceberg d’un escàndol molt més gran del qual encara no ha emergit la magnitud –i tot això tenint en compte que les infeccions amb Pegasus no es poden detectar en dispositius Android, sinó tan sols en iPhones.
Perquè s’ha continuat investigant, s’han sabut més casos d’espionatge i se’n sabran més, i hi haurà més informació sobre casos ja coneguts, com el d’Artur Mas. És informació important. Els detalls que ara s’han revelat i que Citizen Lab ha comunicat formalment a Mas demostren que també fou espiat quan era president, en unes dates molt significatives, durant el 2015, l’any en què l’estat espanyol es va activar a diversos nivells i institucions, del govern espanyol a la fiscalia, passant pels cossos policíacs, els jutges i el Tribunal Constitucional, per impedir que Catalunya exercís el dret d’autodeterminació i s’arribés a independitzar.
D’això, ja en teníem notícies. El 9-N fou una humiliació per a l’estat, i el govern de Rajoy va intensificar l’enduriment de la legislació, amb la llei mordassa, la reforma del codi penal i la de la llei del Tribunal Constitucional. “La broma s’ha acabat”, deia el dirigent del PP Xavier García Albiol quan van presentar el projecte de reforma de la llei del TC. Era el primer de setembre d’aquell any, a Mas ja l’havien espiat dues vegades i l’espiaren trenta vegades més, del 27-S fins a mitjan 2020. Fou la víctima de Pegasus infectada més vegades, juntament amb l’ex-dirigent del PDECat David Bonvehí.
Cal situar aquestes primeres infeccions al mòbil de Mas en aquest context, en l’esclat de la lawfare contra l’independentisme, en el tot-s’hi-val per a aturar un procés d’independència que en aquell moment desbordava l’estat. Fou just després de les eleccions del 27-S, quan ja feia tres anys que la claveguera policíaca de l’operació Catalunya maniobrava contra l’independentisme, quan just havia començat l’espionatge de Mas amb Pegasus, que el fiscal Javier Zaragoza va obrir una via repressiva que ha durat anys.
Zaragoza va encarregar a la policia que investigués tot allò que tingués a veure amb l’independentisme. El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena –àlies Tácito a la xarxa– va explicar en el judici contra el procés que de final del 2015 que investigava prospectivament dirigents independentistes per possibles delictes de rebel·lió, sedició i malversació, seguint les indicacions de Zaragoza. Baena els va investigar durant mesos, fins que el jutjat número 13 de Barcelona, arran d’una querella de Vox, va fer allò mateix, a començament del 2017. I, després, unes quantes investigacions obertes per un mateix motiu, en una causa general de caràcter prospectiu que encara es va anar ramificant, amb causes obertes al TSJC, a l’Audiència espanyola i al Tribunal Suprem.
I, enmig d’aquestes causes, l’estat espanyol anava expandint simultàniament l’ús de Pegasus contra l’independentisme, ja fos contra dirigents polítics, de la societat civil, advocats, informàtics, periodistes i alguns familiars; i això de vegades ho feia de manera explícita en l’entramat d’aquestes causes, i de vegades de manera soterrada, o amagada, i tant si a la Moncloa hi havia el PP com si hi havia el PSOE. Com en el cas de Mas, que no consta en la llista dels divuit espiats que va reconèixer el CNI el 2022. El Pegasus contra el president Mas del 2015 és la peça que faltava per a completar el trencaclosques de la causa general, i palesa –com ja va ensenyar a tot el món el film Surveilled, de Ronan Farrow– que Espanya ha estat el primer de la classe a escala mundial en l’espionatge polític i il·legal.
Espanya es disputa amb Mèxic el dubtós honor de ser l’estat que més ha espiat amb Pegasus i que més aviat ho ha fet. Costa de documentar, perquè amb els anys els dispositius mòbils es perden i perquè les infeccions en Android són, ara per ara, indetectables. El primer cas d’atacs amb Pegasus documentat al món és de final del 2014 i començament del 2015 contra la periodista mexicana Carmen Aristegui, que va rebre uns quants SMS amb enllaços que podien introduir el programa maliciós al seu dispositiu. No hi ha constància d’infecció en aquells primers missatges; en canvi, en el cas del president Mas no hi ha rastre dels SMS que va rebre. Però Citizen Lab sí que ha pogut comprovar que va ser infectat tant aquells dies del 2015 com en dates posteriors, quan ja no era president, per exemple en reunions que va tenir amb Puigdemont a Waterloo.
Una diferència amb Mèxic: en el cas de la periodista Carmen Aristegui, la fiscalia es va moure i va empènyer una investigació per l’espionatge de què havia estat víctima –ella i desenes d’activistes més–, que va acabar arribant a judici, a començament del 2024. És cert que hi va influir el canvi de govern, quan va agafar les regnes Andrés Manuel López Obrador i va voler passar comptes amb els seus predecessors, Felipe Calderón i Enrique Peña Nieto, màxims responsables de l’espionatge polític. També és cert que l’acusat fou un responsable d’una de les empreses pantalla que van fer de proveïdores del Pegasus a l’estat mexicà, i que el judici va acabar en una absolució per manca de proves concloents. Però la investigació continua, i es va crear un precedent judicial que ara mateix a l’estat espanyol encara sembla molt difícil d’imaginar. Malgrat els avenços en les causes contra l’ex-directora del CNI. Perquè la fiscalia hi rema en contra, perquè l’operació d’estat continua activa, i aquells que van engegar l’espionatge –els que en van ser responsables i els que ara l’han provat d’ocultar– han fet front comú.
