‘Els morts de Mazón’, el primer gran llibre sobre la tragèdia de la gota freda

Els morts de Mazón és el primer gran llibre sobre la tragèdia del 29 d’octubre, que va robar la vida a 228 persones. El llibre, l’ha escrit la periodista Esperança Camps, cap de redacció de VilaWeb, que ha seguit molt de prop la catàstrofe. És un retrat global de tot allò que va passar aquell dia, però també parla del dolor de les víctimes i de la gran negligència política que va amplificar-ne els estralls. Ja podeu reservar el llibre a la Botiga de VilaWeb.

Aquest és el segon llibre que publica VilaWeb, després de Tres dies d’agost, de Josep Nualart Casulleras, que s’ha exhaurit i, un mes després d’haver arribat a les llibreries, ja se n’ha fet la primera reimpressió. Amb motiu de la celebració dels trenta anys de VilaWeb, el diari ha estrenat una nova iniciativa que consisteix en la publicació d’una col·lecció de llibres periodístics. Cada any publicarem quatre llibres, un per trimestre, amb investigacions a fons fetes per la redacció del diari o amb continguts relacionats. La col·lecció de llibres es pot adquirir de manera preferent per subscripció, per un preu de 68 euros l’any. Aquelles persones que ja siguen subscriptores del diari tindran un preu especial de subscripció a la col·lecció anual completa de 64 euros l’any. En tots dos casos, l’enviament dels llibres a casa serà gratuït. Si us voleu subscriure a la col·lecció de llibres, ho podeu fer en aquesta pàgina web. 

Un homenatge a les víctimes

Els morts de Mazón, que arribarà a les llibreries dimecres, reconstrueix què va passar el dia 29 d’octubre per mitjà d’una cronologia minuciosa, trenada a partir de declaracions judicials, documents notarials i més materials. On era cadascú mentre al país passaven coses. Amb qui era el president Mazón, o què deia, mentre es feien els primers rescats de persones atrapades per les aigües a la Ribera. Per què no va anul·lar l’agenda. Per què ningú del seu gabinet no va considerar interessant que es posés al capdavant de l’emergència en compte de dinar amb una comunicadora en el reservat d’un restaurant. Una cronologia, feta amb precisió, que evidencia la negligència de Mazón i el seu govern.

El llibre es fixa en les víctimes, en els 228 morts, en les desenes de ferits greus i en les desenes de milers de persones que aquell dia van ser abandonades per un govern que té l’obligació de protegir els ciutadans. Hi ha els relats colpidors en primera persona de set víctimes que expliquen com van viure la tragèdia i fan un retrat coral de què va passar i que transcendeix l’emoció, perquè és tan real, tot allò que expliquen, que permet al lector de fer-se una idea precisa de què va passar. Els testimonis recollits per Camps amb profunditat són els de: Dolores Ruiz, que va perdre el marit, Emeterio Mora, i els dos fills, Jesús Andrés i Javier, a Xiva, la Foia de Bunyol, a les 18.00; Saray Ruiz, que va perdre el pare, Paco Ruiz, a Montserrat, la Ribera Alta, a les 19.00; Marc Poveda, que va perdre la mare, Isabel Izquierdo, a la residència Savia de Paiporta, l’Horta Sud, a les 19.15; Toñi Garcia, que va perdre el marit, Miguel Carpio, i la seua filla Sara a Benétusser, l’Horta Sud, a les 19.40; Cristina Rodríguez, que va perdre el seu fill Luis Ángel a la carretera entre Xiva i Bunyol, la Foia de Bunyol, entre les 19.45 i les 20.00; Rosa Maria Álvarez, que va perdre el pare, Manuel Álvarez, a Catarroja, Horta Sud, a les 20.00; i Núria Aracil, que va perdre el xicot, Ruben Lima, a la Torre, València, a les 20.45.

Aquests testimonis fets de dolor són lúcids, plens d’informació que ajuda a comprendre què va passar, com ho van viure i com ho viuen ara. També parlen de les responsabilitats polítiques de qui consideren que ha destrossat les seues vides i les de les persones estimades. Les seues veus converteixen la ràbia en persistència i en fermesa, i amb aquestes veus es reflecteix la societat valenciana que ha decidit que no vol callar davant la negligència i la deixadesa.

El llibre repassa l’agenda negligent de Carlos Mazón i en fa un perfil, en què queda retratat com un president sense escrúpols. També en aquest capítol, titulat “Se sabrà tota la veritat”, hi ha noms propis, com ara, el de Maribel Vilaplana, que en una conversa telefònica reconeix el mal que encara li fa aquell dinar. O el de la cap de meteorologia d’À Punt, Victòria Rosselló, que durant tot el dia va avisar del drama que s’esdevenia. I hi ha Salomé Pradas, una consellera d’Emergències desbordada que pràcticament no sap on és quan xafa la sala del CECOPI, i el seu número dos, que ha fet uns quants viatges polítics d’anada i tornada. I, és clar, tot l’aparell que sosté dret Carlos Mazón, que fabrica missatges i situacions per a allunyar-lo de la presa de decisions aquell dia.

Vicent Partal, que fa el pròleg del llibre, diu: “Camps ha sabut combinar la precisió informativa amb la sensibilitat que requereix el dolor aliè. I això no és gens fàcil. No ha defugit la crítica política –necessària, urgent i que tan sols començarà a escampar el dia que Carlos Mazón dimitesca–, però tampoc no ha caigut en el reduccionisme de la cosa pública. Ha posat noms i cognoms a la tragèdia i ha donat veu a qui la va sofrir.”

El llibre també és un homenatge a les 228 víctimes mortals, i per això comença amb una pàgina on es reprodueixen tots els noms de les persones que van perdre la vida aquell fatídic 29 d’octubre de 2024.

Les víctimes seran presents en les presentacions.

2 de juliol de 2025

A les 19.00. A l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
A càrrec de Vicent Partal, Esperança Camps i Toñi Garcia.
Hi haurà una fila zero amb els familiars de les víctimes entrevistats.

3 de juliol de 2025

A les 19.30, a la llibreria la Moixeranga de Paiporta.
A càrrec de Vicent Partal, Esperança Camps i  Dolores Ruiz.
La llibreria la Moixeranga ha estat afectada per la gota freda i reobre aquest dia.

10 de juliol de 2025

A les 19.00, a l’Ateneu Barcelonès.
A càrrec de Txell Partal, Esperança Camps, Dolores Ruiz, Núria Aracil i Rosa Maria Álvarez.