Revelen que Pilar Bernabé va proposar de confinar la població el dia de la gota freda

El cap de climatologia de l’AEMET al País Valencià, José Ángel Núñez, ha declarat que la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, el 29 d’octubre, dia de la gota freda, va proposar d’enviar una ordre de confinament a tota la població pel risc de trencament de la presa de Forata. “Va ser a qui vaig veure amb més decisió per a dur-ho a terme”, ha dit en un escrit remès a la jutgessa que investiga la gestió de l’emergència.

Segons el document, Bernabé va argumentar que, si ja s’havia confinat la població per un “maleït virus” durant la pandèmia, encara més raó hi havia per a fer-ho en aquella situació. Núñez ha explicat que no sap com va evolucionar la proposta després, però que no recorda que es tornés a parlar de confinament aquell mateix dia. El tècnic fa aquesta declaració en un relat cronològic que ha fet arribar a la jutgessa, basat en els missatges que ell mateix va enviar al delegat de l’AEMET Jorge Tamayo, mentre participava en la reunió del CECOPI. Núñez assenyala que, d’ençà que va començar la reunió, a les 17.00, ja es considerava el risc de trencament de la presa de Forata i s’estudiava l’evacuació de municipis com Montroi i Real (Ribera Alta). A les 17.34 ja es parlava explícitament d’aquesta possibilitat.

En una de les converses, Bernabé va expressar preocupació per la capacitat d’evacuar tanta gent. I a les 19.12, segons que diu Núñez, es va reprendre la reunió –que havia estat aturada durant una hora– i es va començar a parlar d’enviar un missatge d’alerta a la població. “Jo no tenia clar quin text s’enviaria ni a qui”, afirma. També relata que, a les 18.31, la delegació del govern li va telefonar perquè Bernabé pensava a suspendre la circulació del TGV. Ell li va recomanar que ho fes sense dubtar-ho, perquè plovia de manera torrencial a la zona per on passava la línia i un accident ferroviari hauria estat desastrós.

Núñez critica que la reunió no fos enregistrada i diu que li agradaria que un dia es fes pública. Assegura que la situació era tan crítica que la seva primera intervenció, habitualment de les primeres en reunions d’emergència, va ser quaranta minuts després d’haver començat. A les 19.45, segons que explica, ja s’havia acordat d’enviar un missatge a tota la població de la demarcació de València aconsellant que no sortís de casa. Entre les 20.05 i les 20.49 la reunió es va tornar a interrompre –creu que per acabar de redactar el missatge–, que es va enviar durant aquesta pausa, concretament a les 20.11.

A les 21.34, Núñez va comunicar que la situació a la presa de Forata començava a millorar, perquè l’entrada d’aigua havia disminuït dràsticament. Això allunyava el perill més temut, el de trencament. Cap a mitjanit, en el grup intern de l’AEMET ja es parlava de moltes víctimes. A les 0.31 es va acabar la reunió, i els convocaren de nou a les 6.00. La reunió del matí següent va durar quaranta-cinc minuts i, segons Núñez, no s’hi va parlar de morts, sinó de com accedir a les zones afectades, moltes de les quals continuaven incomunicades.

Els dies següents, diu, el CECOPI ja no es va dissoldre formalment, sinó que es demanà als tècnics que romanguessin connectats permanentment, per si calia reprendre la coordinació en qualsevol moment.