03.06.2025 - 21:40
The Washington Post · Aaron Wiener
La victòria ajustada del conservador Karol Nawrocki a les eleccions presidencials de Polònia, fetes diumenge, ha estat motiu de gran celebració per part de la dreta populista europea i els seus aliats al govern Trump.
Per al primer ministre polonès, Donald Tusk, i la direcció centrista de la Unió Europea, la victòria renyida de Nawrocki –50,89% a 49,11%– contra el batlle de Varsòvia, el progressista Rafał Trzaskowski, evidencia com és de difícil revertir la deriva populista d’un país una volta hi ha entrat.
D’ençà que recuperà el càrrec de primer ministre l’any 2023, Tusk i el seu partit, Plataforma Cívica, han provat de revocar algunes de les mesures més radicals promulgades pel partit conservador Llei i Justícia (PiS) durant els seus vuit anys de govern, incloent-hi la prohibició estricta de l’avortament i la controvertida reforma judicial.
Tusk s’ha topat repetidament amb el vet –o l’amenaça de vet– del president Andrzej Duda, alineat amb el PiS. La victòria electoral de Nawrocki condemna ara la coalició centrista a dos anys més de blocatge legislatiu, si és que el govern de Tusk aconsegueix d’aguantar tant de temps.
“El resultat de les eleccions mostra que Polònia està molt polaritzada, que està dividida per la meitat”, diu Aleks Szczerbiak, expert en política polonesa de la Universitat de Sussex, al Regne Unit.
La majoria del poder polític a Polònia es concentra en la figura del primer ministre i la institució del parlament. El president té un rol més cerimonial, però pot vetar lleis i influir en la política exterior, entre més atribucions.
Alguns votants polonesos han considerat les eleccions com un referèndum sobre la Unió Europea. Tusk va ser president del Consell Europeu entre el 2014 i el 2019, era el primer polític d’Europa de l’Est que ocupava un càrrec tan alt en l’àmbit europeu. Precisament, fou com a president del Consell Europeu que Tusk s’enfrontà repetidament al govern conservador del seu país d’origen.
Trzaskowski, aliat de Tusk, ha abraçat sense embuts la cooperació europea durant la campanya electoral. Però Nawrocki s’ha mostrat més escèptic respecte del bloc, i s’ha fet seu el lema “Polònia primer”.
A les xarxes socials, la dreta populista europea ha coincidit a celebrar l’elecció de Nawrocki com un nou desafiament a Brussel·les. “La victòria de Karol Nawrocki a les eleccions presidencials poloneses és una bona notícia”, escrigué Marine Le Pen a X. “És un revés per a l’oligarquia de Brussel·les que pretén d’estandarditzar la legislació dels estats membres, en contra de la voluntat democràtica.”
“Quin resultat més ajustat!”, escrigué Viktor Orbán, primer ministre d’Hongria, a la mateixa plataforma. Orbán –l’autoproclamat defensor de la “democràcia cristiana il·liberal” que ha desafiat sovint Brussel·les, i que s’ha erigit en un dels grans aliats de Putin al continent– felicità Nawrocki per la seva “victòria fantàstica”. I afegí: “Desitgem treballar amb vostè.”
Piotr Buras, director de l’oficina de Varsòvia del Consell Europeu de Relacions Exteriors, diu que Nawrocki –que, a 42 anys, no ha ocupat cap càrrec polític fins ara– serà molt més radical com a president que no pas Duda. I afegeix: “Serà més antieuropeu, més nacionalista i més pro-Trump.”
“Trump ha canviat el context de la política europea”, continua Buras, que assegura que el retorn del magnat a la presidència ha empès la dreta populista europea a adoptar posicions encara més radicals.
Tot i no donar-li suport de manera explícita, Trump convidà Nawrocki al Despatx Oval el mes passat, una decisió que s’interpretà com una intervenció inequívoca en la campanya electoral. La secretària de Seguretat Nacional de Trump, Kristi Noem, ha estat més directa, i va demanar el vot per Nawrocki en plena campanya.
La reforma judicial ha estat la qüestió clau de la campanya electoral polonesa, segons que explica Szczerbiak.
Durant els seus vuit anys de govern, el PiS omplí el tribunal constitucional de jutges afins i prengué el control de l’organisme responsable de nomenar els jutges i vetllar per la independència judicial. El resultat final va ser la incorporació de gairebé 3.000 nous jutges afins al partit. La UE condemnà la reforma judicial com a antidemocràtica i imposà mesures punitives a Polònia, incloent-hi l’embargament de fons europeus.
En campanya, Trzaskowski posà èmfasi en l’estat de dret; Szczerbiak diu que, en cas d’haver estat elegit president, el batlle de Varsòvia hauria convertit la derogació de la reforma judicial en la prioritat màxima del govern. Però, amb l’elecció de Nawrocki, és altament probable que la reforma judicial del PiS romangui intacta els anys vinents.
La frustració per la incapacitat del govern de Tusk d’implementar la seva agenda política ha perjudicat la candidatura de Trzaskowski, segons que diu Buras. Ara, diu l’expert, un nou període de blocatge legislatiu podria fer perillar la supervivència de l’executiu de Tusk d’ací al final de la legislatura. Unes eleccions anticipades, probablement, se saldarien amb el retorn de la dreta populista al poder, segons que indiquen els sondatges d’opinió.
“Em fa por que l’obstrucció del president condueixi a una situació de blocatge [legislatiu] que aplani el camí perquè una coalició de partits d’extrema dreta recuperi el poder en unes eleccions anticipades”, explica l’Aleksander, un votant de Trzaskowski a Varsòvia. L’home accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició que tan sols l’identifiquem amb el nom de pila, perquè té por de rebre represàlies professionals. “També em preocupa l’estat d’ànim de la població del país i la possible marginació [de Polònia] en l’àmbit internacional”, afegeix.
Però per a Anna Krysztafowicz, una altra resident de Varsòvia que votà per Nawrocki a les eleccions, el blocatge polític és preferible a l’alternativa que encarnava Trzaskowski. “Mentre la coalició [centrista] romangui en el poder, crec que els costarà molt tirar endavant qualsevol mesura”, diu. I afegeix: “Si Trzaskowski hagués guanyat, no tinc cap dubte que haurien començat a fer bogeries plegats.”
Julia Alekseeva, de Varsòvia estant, ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
