El procés d’autogovern de Còrsega es reactiva: què passarà d’ara endavant?

Els diputats de l’Assemblea francesa han aprovat de publicar l’informe de la missió d’informació sobre el futur institucional de Còrsega. És un pas essencial en el procés d’autonomia de l’illa i que trenca la situació de blocatge actual.

L’informe, d’unes cent pàgines i que té per ponent el president de la comissió de lleis, el macronista Florent Boudié, es fonamenta en cent deu audiències. El text situa les bases del debat que aviat hi haurà al parlament francès i dóna informació als diputats per a les futures deliberacions.

El document ofereix una anàlisi del fracàs o la insuficiència de les reformes d’ençà del 1982 i conté recomanacions sobre com hauria de ser l’autogovern cors, com ara que s’atorgui un estatus autònom a Còrsega; que l’illa sigui reconeguda com una comunitat històrica, lingüística i cultural en la constitució francesa, o bé que l’estatut fixi els límits del poder normatiu, sota el control del Consell d’Estat i del Consell Constitucional.

Així mateix, esmenta temes relacionats que posteriorment s’han d’incloure en la llei orgànica: la metropolització d’Ajaccio, però també de Bastia; l’evolució del mètode d’elecció de l’assemblea corsa, que seria parcialment territorialitzada; el debat sobre un estatus per a la llengua corsa; i la creació d’un “estatut de residència” per lluitar contra l’especulació immobiliària. Recomana també de fer un referèndum previ entre els electors corsos sobre el projecte d’estatut.

Dues missions amb resultats diferents

El març del 2024, el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, i els càrrecs electes corsos van arribar a un acord sobre un projecte de “text constitucional” per a reconèixer l’estatut autònom de l’illa, els anomenats Acords de Beauvau. Aquests pactes preveuen el reconeixement d’un estatut d’autonomia per a Còrsega dins la República francesa “que tingui en compte els seus interessos, vinculats a la insularitat mediterrània, a la seva comunitat històrica, lingüística i cultural i al fet d’haver desenvolupat un vincle únic amb la seva terra”. L’objectiu també és que les lleis i els reglaments puguin estar subjectes a adaptacions locals.

El 27 de març de 2024, l’Assemblea de Còrsega va aprovar la proposta d’un projecte d’estatut d’autonomia. En aquest context, la Comissió de Dret de l’Assemblea francesa va crear el 3 de desembre una “missió d’informació sobre el futur institucional de Còrsega”, presidida per Boudié, amb un doble objectiu: implicar totes les sensibilitats que componen l’hemicicle en la preparació del procés constitucional que ha de començar; i garantir que el futur de l’illa i el reconeixement del seu lloc únic a la constitució siguin a l’agenda política de l’assemblea, malgrat les incerteses derivades de la dissolució del juny del 2024. La missió era composta per setze membres de tots els grups representats a l’Assemblea francesa, tots els diputats corsos i l’ex-president de la Comissió de Dret.

El fet de dotar una autonomia legislativa a Còrsega pot ser un dels punts més debatuts de la reforma constitucional. Sobre això, al senat, el mes de març, la Comissió de Dret va rebutjar la publicació de l’informe sobre la missió d’investigació dedicada al futur institucional de Còrsega. Fou una acció sense precedents. Habitualment, si no s’està d’acord amb un informe parlamentari, els grups s’abstenen i formulen observacions als annexos. Tanmateix, després d’haver-se ajornat unes quantes vegades, es va rebutjar, per 26 vots a 19. En les conclusions d’aquest text, presentat per la senadora dels Republicans Lauriane Josende, es recomanava de no donar poder legislatiu a Còrsega.

I ara què?

El text de l’assemblea es manté prudent sobre com hauria de ser l’autonomia, i no hi entra. La concreció sobre els nivells de poder i l’organització d’aquest futur estatut la deixa a mercè del debat sobre la llei orgànica. Ara el pas següent és que el text se sotmetrà al dictamen del Consell d’Estat; tot seguit, serà examinat pel Consell de Ministres i després passarà a l’Assemblea francesa.

Aleshores, les dues cambres han d’arribar a una versió comuna. A continuació es convocarà un congrés, la sessió conjunta de les dues cambres, en què tres cinquenes parts dels parlamentaris hauran d’aprovar la reforma constitucional. Segons el calendari anunciat pel govern, la votació del projecte d’autonomia corsa s’ha de fer abans de final del 2025.

Al gener, en el discurs de política general, el primer ministre francès, François Bayrou, va prometre de respectar el calendari per a aconseguir el canvi constitucional abans d’acabar l’any.

La reacció dels diputats corsos

“Les coses avancen a poc a poc”, diu Michel Castellani, diputat sobiranista de la primera circumscripció de l’Alta Còrsega. “Òbviament, topem amb aquesta vella tradició de centralisme”, afegeix. Però també explica que s’obre la porta a tenir poder normatiu i que ara l’autonomia continua el seu camí legislatiu.

Commission des lois. Statut de la Corse. Faire reconnaître notre Peuple. Prendre en compte nos intérêts. Faire comprendre la nature profonde des choses ⤵️ pic.twitter.com/FxSuRnQRP4

— Michel Castellani (@Castellani_) May 28, 2025

En la mateixa línia, Paul-André Colombani, diputat sobiranista per la segona circumscripció de Còrsega del Sud, va dir: “Aquest és un primer pas parlamentari cap a la creació d’un estatut d’autonomia per a Còrsega.” Per una altra banda, el diputat per la segona circumscripció de l’Alta Còrsega, François-Xavier Ceccoli, dels Republicans, ha indicat que s’ha abstingut sobre les conclusions de l’informe.

De manera que, si els sobiranistes han optat per votar a favor, sembla que hi haurà encara força feina per a aconseguir la majoria necessària. “Una abstenció vigilant i també benèvola”, diu Ceccoli, que creu que és bo de tenir més prerrogatives en àmbits importants com el territori o la llengua. “És essencial de protegir-la de certes orientacions particularment preocupants de l’informe”, afegeix, fent referència al requisit previ de consultar els corsos mitjançant referèndum sobre el projecte constitucional.