Públic i músics entonen “El meu avi” a les havaneres de Calella de Palafrugell després d’una gran xiulada i mocadorada

  • Les protestes havien arribat a tapar algunes de les cançons anteriors, després d'una polèmica que ha durat dies

VilaWeb
06.07.2025 - 02:05
Actualització: 08.07.2025 - 11:57

Tot i la decisió de treure-la del programa, “El meu avi” ha acabat sonant a la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell (Baix Empordà). Quan ha arribat el moment del cant final, el públic ha fet una gran xiulada i una mocadorada per reclamar de poder sentir l’havanera d’Ortega Monasterio. Els quatre grups que hi havia a l’escenari (Neus Mar, Peix Fregit, Terra endins i Port-Bo) s’han fet enrere i l’han interpretada per tancar la nit. De fet, abans no sonés “El meu avi”, en alguns moments els crits del públic han impedit que les altres cançons se sentissin.

Calella de Palafrugell ha tornat a convertir-se aquesta nit en epicentre del cant mariner. Però més enllà de l’estampa típica (nit d’estiu, escenari a la platja del Port Bo, cremats a la sorra i barques a l’aigua) la cantada d’enguany ha estat marcada per la controvèrsia al voltant de l’havanera “El meu avi”, perquè després de gairebé mig segle d’incloure-la dins el cant final, aquesta vegada la cançó cèlebre no en formava part.

La comissió organitzadora, de manera majoritària, va decidir de llevar-la del repertori que els grups interpreten a l’uníson quan s’acaba la cantada. Per cloure-la, es va mantenir la popular “La bella Lola” –famosa per la imatge dels mocadors onejant– i es va acompanyar de dos clàssics del gènere: “Mariner de terra endins”, de Narcisa Oliver i Josep Bastons, i “La gavina”, de Frederic Sirés.

Per primera vegada en quaranta-vuit anys, “El meu avi” va caure del programa compartit –la resta del repertori és lliure. Fins ara, l’havanera composta el 1968 per José Luis Ortega Monasterio, i que homenatja els soldats morts a la guerra de Cuba, sempre havia tancat la cantada.

La comissió organitzadora i l’Ajuntament de Palafrugell havien defensat que tocava renovar i optar per compositors locals. Però de rerefons hi havia el documentari Murs de silenci, de 3Cat, que vinculava el compositor amb una xarxa d’explotació sexual, i que els seus hereus ja havien portat als jutjats.

Alhora denuncia identificacions de la policia

Jordi Graupera, dirigent d’Alhora, ha denunciat que alguns militants del seu partit, que repartien pamflets amb la lletra de la cançó entre el públic, havien estat identificats per la policia local de Palafrugell “per evitar aldarulls”, segons que els havien traslladat els agents.

La formació política no descarta de denunciar el consistori per “persecució política”. Sobre això, la batllessa, Laura Millán, ha dit que cal ser “curosos” amb els procediments administratius, i ha assenyalat que altres formacions van demanar permisos per manifestar-se, com ara les joventuts de Junts. La batllessa argumenta que “només es va fer una identificació per saber qui eren i que estaven fent, per qüestions de seguretat”.

Una controvèrsia que ha durat dies

Aquests darrers dies, la controvèrsia ha suscitat opinions tant a favor com en contra. Entre aquestes darreres hi havia les que defensaven que “El meu avi” havia anat més enllà del compositor i ja era un himne del gènere, i les crides a xarxes socials –també per part del nét d’Ortega Monasterio– perquè l’havanera s’interpretés de manera espontània durant la cantada. De fet, la família ja va criticar la decisió de treure l’havanera del cant final i ho va qualificar de “censura”.

La incògnita de si acabaria sonant “El meu avi” –i com, si a l’uníson o no– s’ha mantingut fins al darrer moment. Ha estat quan els quatre grups participants han pujat a l’escenari que el públic ha fet una gran xiulada i mocadorada, i ha corejat a crits el títol de la cançó d’Ortega Monasterio.

Els grups han decidit de tocar-la al final. Però en alguns moments –excepte amb “La bella Lola”– els xiulets del públic han impedit que es pogués sentir la lletra de les altres havaneres. Al final, “El meu avi” s’ha cantat a l’uníson, i l’havanera ha tornat a tancar (amb aquest any, ja són quaranta-nou) la cantada d’havaneres.

El sentiment del públic perquè sonés la cançó era evident. “És una cançó que ens agrada molt i que identifica el catalanisme”, explicava l’Ivan, un veí de Palamós (Baix Empordà) que ha vingut amb la seva parella. “Musicalment, m’agrada molt, però avui dia allò que és políticament incorrecte és el que guanya la partida”, reflexionava en Ricard de Menorca, en referència a la decisió de deixar fora de programa la cèlebre havanera. “L’obra sobreviu a l’autor”, hi afegia la Maite, una dona que ha vingut de Terrassa (Vallès Occidental).

En un comunicat, l’Ajuntament de Palafrugell ha dit que el desenllaç de la cantada confirmava allò que s’havia sostingut d’ençà del primer moment, que totes les decisions s’havien pres d’acord amb els grups participants i sense imposicions. Al text, el consistori recorda que la pressió del directe damunt l’escenari és molt elevada, i que ha estat en aquest context, quan amb un diàleg entre ells, els grups han decidit de cantar “El meu avi” amb el públic.

La batllessa de Palafrugell, Laura Millán, ha reiterat abans de la cantada que ella no obligaria mai ningú a no cantar “El meu avi”. De fet, Millán s’ha mostrat convençuda que l’havanera d’Ortega Monasterio es cantaria durant la vetllada a la platja del Port Bo i ha dit que, de fet, cantar era una forma de manifestació bonica.

Ara, Millán sí que ha lamentat que haver tret “El meu avi” del programa s’hagi qualificat de censura. “No era un punt de vista que ens haguéssim plantejat, i aquest debat de política, de censura, no havia estat mai sobre la taula. Ens havíem imaginat, això sí, que es parlaria que la cançó estava per sobre de l’autor”, ha explicat.

La cantada d’havaneres es remunta a l’any 1966. Aleshores, aquella primera trobada de cantaires es va fer a la taverna de Can Batlle, i va ser quan Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot van coincidir en la presentació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, el segon recull del gènere publicat a Catalunya.

L’èxit de la trobada va animar els organitzadors a repetir-la l’any següent, amb una cantada més formal a la platja d’en Calau. El 1969, l’Associació d’Amics de Calella, que en aquella primera època organitzava la cantada d’havaneres, va decidir de traslladar-la a la plaça del Port Bo, on encara es fa.

VilaWeb fa trenta anys. Ens feu un regal?

Cada dia oferim el diari amb accés obert, perquè volem una societat ben informada i lliure.

Ajudeu-nos a celebrar-ho fent una donació única i sense cap més compromís.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

Fer-me'n subscriptor
OSZAR »