Rescat contra rellotge a Saidí per a evacuar i acollir 320 passatgers atrapats en un TGV a causa de l’apagada

El pavelló municipal de Saidí (Baix Cinca) s’ha convertit aquesta nit en un allotjament improvisat per a uns 320 passatgers d’un tren d’alta velocitat Iryo que connectava Madrid amb Barcelona afectat per l’apagada elèctrica general.

El tren va quedar aturat ahir a les 12.30 a pocs quilòmetres de Saidí i l’ajuntament i els serveis d’emergència va respondre ràpidament a l’emergència. La primera autoritat que va arribar al lloc dels fets va ser la batllessa de Saidí, María José Vicente Poy, que va assabentar-se que havia passat alguna cosa.

En conversa amb VilaWeb, explica que es va trobar la gent a les portes, agafant aire, perquè a aquelles hores feia moltíssima calor i hi havia un sol de justícia. “Per sort, el tren estava parat a la via i era molt accessible. Si s’hagués parat uns metres enrere, hauria estat un túnel llarguíssim i de molt difícil accés”, diu.

Els bombers de la diputació d’Osca i la Guàrdia Civil, amb el suport de l’ajuntament i del govern aragonès, es van encarregar de tallar la tanca metàl·lica, desbrossar el terreny per a fer un camí i obrir un pas en un talús de dotze metres d’altura.

El rescat va accelerar-se en saber-se que hi havia una viatgera embarassada entre els passatgers, que va viure moments de nerviosisme i fou traslladada en ambulància a l’hospital. Pels volts de les 19.00, la resta de gent va començar a ser trasllada amb vehicles d’emergència, de veïns del poble i autobusos fins al pavelló municipal de Saidí.

Vicente Poy explica que no tenien cap mena de previsió de quan podria tornar l’electricitat. Tampoc no sabien quant de temps haurien d’acollir els passatgers, i per això van proveir-se de menjar d’un bon començament. “Al pavelló, ens vam encarregar que hi hagués aigua i menjar, amb la limitació que les botigues estaven tancades. Vam anar a una fruitera a comprar de tot, mandarines, pomes…”, relata.

La batllessa destaca que, malgrat la manca d’informació, en tot moment hi va haver moltíssima coordinació entre les autoritats i els cossos d’emergència. “Tothom estava molt organitzat. Hi havia molta coordinació. La gent assumia la situació, però resignats amb el que hi havia”, assenyala. La batllessa va provar de trucar unes quantes vegades sense èxit al president la diputació d’Osca, Isaac Claver. Diu que la comunicació a través de les emissores de protecció civil i la policia, connectades al CECOPI, va ser clau per a saber quina era la situació de l’emergència.

Al pavelló, l’ajuntament, voluntaris, guàrdies civils, protecció civil i els bombers van treballar de valent per equipar les instal·lacions amb cadires, estores i matalassos que tenien guardats d’ençà de la pandèmia. A la tarda, alguns familiars van recollir passatgers, però la majoria va restar al pavelló. “Abans de fer-se fosc, tothom ja era al pavelló. Fins a dos quarts d’onze no vam tenir llum. Aleshores, protecció civil i els bombers ens van portar generadors”, explica Vicente Poy.

El president de la diputació d’Osca i un grup de bombers, de camí a Saidí, van parar en un supermercat per a comprar menjar i beguda. Pels volts de les 00.00, van arribar els primers autocars que es van encarregar de transportar els viatgers del pavelló fins a Saragossa, on foren allotjats en altres equipaments i hotels.