11.06.2025 - 14:26
|
Actualització: 11.06.2025 - 17:35
El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha rebutjat les últimes peticions del PP i del sector conservador de magistrats —afí al PP— per ajornar el debat sobre la llei d’amnistia previst per la setmana del 23 al 27 de juny. La majoria afí al PSOE ha desestimat la petició d’obrir un tràmit d’audiència a les parts de cara a plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). També ha rebutjat les peticions del PP per suspendre tota la tramitació fins que es pronunciï el mateix TJUE, i d’incloure en el procediment un informe elaborat pel sector conservador que defensa aquest ajornament. Els magistrats conservadors Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel han anunciat un vot particular.
El TC manté d’aquesta manera el full de ruta per a l’aprovació de la primera sentència sobre la llei d’amnistia durant la setmana de Sant Joan. Donarà resposta al recurs que va presentar el PP. Després la seguiran les relatives a la resta de recursos que van presentar les comunitats autònomes i les qüestions de constitucionalitat de l’Audiència espanyola, el Tribunal de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i un jutjat de Vilanova i la Geltrú.
Aquest dimarts, els magistrats ja van rebutjar una petició del PP per apartar de les deliberacions el president, Cándido Conde-Pumpido. Aquesta setmana, un cop desestimades també les qüestions plantejades per ajornar el debat, el ple celebra un primer estudi de la ponència elaborada per la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán. Serà un repàs de les línies mestres del text, sense debat jurídic.
La ponència avala la constitucionalitat de la llei, tot i que introdueix tres modificacions en resposta a l’escrit dels populars. No fa cap menció específica al delicte de malversació, l’eix de les reticències del Suprem a l’aplicació de la llei d’amnistia. En aquest sentit, fonts del TC recorden que el recurs dels populars no impugnava cap aspecte relacionat amb aquest delicte, i per tant la sentència no l’aborda.
En canvi, l’esborrany sí que dona la raó al PP en tres punts concrets. Els populars argumentaven que la llei és arbitrària i vulnera el principi d’igualtat perquè afecta els delictes comesos amb la finalitat d’impulsar el procés d’independència i també accions realitzades per agents policíacs, però no altres supòsits. La ponència estableix que inclou també les persones que es van manifestar contra el procés.
El text de la magistrada Immaculada Montalbán també modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023. Segons la ponència, aquesta indefinició pot ser inconstitucional, i per tant només es poden amnistiar els fets compresos entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023.
La tercera modificació fa referència a l’arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes. La llei estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades. L’esborrany hi afegeix també les acusacions populars personades.
