15.04.2025 - 08:37
|
Actualització: 15.04.2025 - 18:11
El govern de Donald Trump ha anunciat la congelació de 2.200 milions de dòlars (uns 1.900 milions d’euros) en fons federals plurianuals i 60 milions de dòlars (uns 53 milions d’euros) en contractes plurianuals destinats a la Universitat Harvard, que hores abans havia informat que rebutjava els canvis de política exigits per la Casa Blanca.
El Grup de Treball Conjunt contra l’Antisemitisme, creat després del retorn de Trump a la presidència dels Estats Units, ha informat d’aquesta mesura en un comunicat en què diu que la declaració de Harvard “reforça la mentalitat preocupant de privilegi endèmica a les universitats i col·legis més prestigiosos del nostre país: que la inversió federal no comporta la responsabilitat de defensar les lleis sobre drets civils”.
A més, considera que “la interrupció de l’aprenentatge que ha afectat els campus aquests darrers anys és inacceptable” i que “l’assetjament als estudiants jueus és intolerable”. “És hora que les universitats d’elit es prenguin seriosament el problema i es comprometin a implementar canvis significatius si volen continuar rebent el suport dels contribuents”, diu.
Abans, el president de la Universitat Harvard, Alan M. Garber, havia dit: “Cap govern, sigui quin sigui el partit que sigui al poder, no hauria de dictar què poden ensenyar les universitats privades, qui poden admetre i contractar, ni quines àrees d’estudi i recerca poden continuar.” També ha assegurat que la institució ja treballava en unes quantes iniciatives per a combatre l’antisemitisme.
Garber ha dit que no s’aconseguirà de posar fi a l’antisemitisme “mitjançant afirmacions de poder, desvinculades de la llei, per a controlar l’ensenyament i l’aprenentatge a Harvard i dictar com han de funcionar”. “La tasca de tractar les nostres mancances, complir els nostres compromisos i encarnar els nostres valors, ens correspon a nosaltres definir-la i emprendre-la com a comunitat”, ha afegit.
La setmana passada, aquesta prestigiosa universitat va rebre una carta amb una sèrie de modificacions per a “mantenir la relació econòmica” amb el govern federal. Entre les demandes, hi havia l’eliminació de programes de diversitat, igualtat i inclusió, canvis en la política de contractació i admissió, i la limitació de les persones “més implicades en l’activisme que en l’ensenyament”.
