19.05.2025 - 21:40
The Washington Post · Gaya Gupta
La setmana passada arribà als Estats Units el primer grup de sud-africans blancs designats com a refugiats pel govern Trump, que els considera víctimes de la discriminació racial al seu país. Això coincideix amb un moment en què Washington ha aturat l’acollida de persones que fugen d’algunes de les crisis humanitàries més greus del planeta.
Trump ha expressat suport als pagesos i lloctinents blancs de Sud-àfrica d’ençà de la seva primera legislatura, i ha criticat la llei sud-africana, aprovada fa poc, que permet de confiscar i redistribuir terres per a redreçar les desigualtats racials derivades de l’era de l’apartheid. El govern sud-africà diu que encara no ha confiscat terres en virtut de la llei i considera infundades les afirmacions de Trump sobre el suposat genocidi contra la població blanca.
La polèmica ha empitjorat dràsticament les relacions entre els Estats Units i Sud-àfrica. Segons que informà dimecres The Washington Post, la Casa Blanca fins i tot ha suspès la col·laboració dels Estats Units amb la conferència anual del Grup dels 20 (G20), que enguany es farà a Sud-àfrica. El president sud-africà, Cyril Ramaphosa, té previst de reunir-se amb Trump aquesta setmana. La Casa Blanca no ha respost a les preguntes de The Washington Post sobre la reunió.
La propietat de la terra, un altre llegat de l’apartheid
Els afrikàners o bòers descendeixen de neerlandesos i de més colons provinents del nord d’Europa que començaren a arribar a Sud-àfrica al segle XVII. A començament del segle XX, quan prengueren el poder al país després d’independitzar-se de l’imperi britànic, la minoria afrikàner instaurà el sistema de separació racial conegut anomenat apartheid, tot desplaçant a la força la majoria negra i segregant-la de la població blanca.
Més de tres dècades després de la fi de l’apartheid i de l’elecció com a primer president negre del país de l’ex-presoner polític Nelson Mandela, l’any 1994, les enormes desigualtats racials derivades d’aquell període persisteixen. Els sud-africans blancs representen menys d’un 10% de la població país, però posseeixen prop d’un 75% de les terres agrícoles d’ús particular del país, segons dades del govern sud-africà. Una investigació de la Comissió de Drets Humans de Sud-àfrica revelà fa poc que la minoria afrikàner acumula gairebé tota la riquesa del país.
Els afrikàners són poc més de la meitat de la població blanca de Sud-àfrica; la resta són, majoritàriament, descendents anglòfons de colons britànics. El govern Trump, tanmateix, tan sols ha concedit l’estatus de refugiats als afrikàners “que fugen de la discriminació racial promoguda pel govern”.
La minoria blanca de Sud-àfrica, causa cèlebre de la dreta internacional
D’ençà que el Congrés Nacional Africà (ANC) arribà al poder a Sud-àfrica, l’any 1994, un dels grans objectius dels successius governs sud-africans ha estat la rectificació de les desigualtats racials en la propietat de la terra del país, que és el resultat de dècades d’expulsions forçoses de la població negra.
El 1913, quan feia tres anys que s’havia independitzat del Regne Unit, l’anomenada llei de terres dels nadius limità el percentatge de propietats en mans de la població negra a tan sols un 7% del total. La legislació també impedí als sud-africans negres d’adquirir terres i molts foren obligats a anar-se’n de casa i reassentar-se en zones de menys valor.
Després de l’entrada en vigor oficial del règim de l’apartheid, l’any 1948, el govern impulsà l’anomenada “política de desenvolupament separat”, que repartí la terra del país entre grups racials i exacerbà la despossessió de la població d’origen africà. “Més d’un milió de persones van ser expulsades per força de la seva terra i enviats a zones més estrictament segregades”, explica Nancy Jacobs, professora d’història sud-africana a la Universitat Brown dels Estats Units.
La població negra de Sud-àfrica posseïa prop d’un 13% de la terra del país en el moment en què l’apartheid fou abolit, a començament dels anys noranta. El nou govern decidí de redistribuir la terra de manera voluntarista. S’oferí compensació econòmica als propietaris de la terra que reclamaven. Segons Jacobs, tanmateix, aquest procés ha estat lent i sovint infructuós.
Quan Ramaphosa arribà a la presidència del país, l’any 2018, impulsà la política d’expropiació sense compensació. Aquest gener, després d’un llarg debat jurídic, s’aprovà la llei que permet al govern d’expropiar terres sense oferir compensació en canvi.
El text de la legislació especifica les condicions en què l’estat pot confiscar terres sense indemnització, com ara quan es troben en desús, i també estipula que el govern ha de consultar la justícia abans de fer cap expropiació.
La llei, que segons el govern sud-africà encara no ha conduït a cap confiscació, ha agreujat les tensions entre el govern del país i els pagesos blancs, la gran majoria dels quals són afrikàners. També ha esdevingut una mena de causa cèlebre entre la dreta internacional, sobretot a les xarxes. La cançó de l’època de l’apartheid “Kill the Boer” (“Mateu el bòer”, un altre terme per a referir-se als afrikàners), sovint reproduïda als actes polítics de Julius Malema, polític d’extrema esquerra sud-africà, ha estat un altre focus de tensions.
L’any 2023, Elon Musk –assessor de Trump i originari de Sud-àfrica– acusà Malema i els seus seguidors “d’impulsar obertament el genocidi blanc a Sud-àfrica” perquè el polític va entonar la cançó en un acte. Aquest mes, Trump es féu ressò de les paraules de Musk quan anuncià que el govern nord-americà començaria a admetre afrikàners com a refugiats, perquè el considera víctimes d’un genocidi. La Casa Blanca no ha aportat proves de l’existència d’aquest suposat genocidi.
Una discriminació que les dades contradiuen
Trump ja havia condemnat el tracte a la minoria blanca de Sud-àfrica molts abans que el govern del país aprovés la llei d’expropiació. En la primera legislatura com a president, Trump ordenà a Mike Pompeo, aleshores secretari d’estat dels Estats Units, que “estudiés de prop” les confiscacions de terres i la “matança de pagesos” a Sud-àfrica després de veure un programa de la cadena conservadora Fox News en què el presentador afirmà –falsament– que Sud-àfrica havia començat a confiscar terres a pagesos blancs. El govern sud-africà rebutjà les afirmacions de Trump, i va prometre “d’accelerar l’aplicació de la reforma agrària amb cura i inclusivitat, per a no dividir la nació.”
Durant aquells anys també es creà un moviment popular per a pressionar Trump a fi que permetés l’entrada d’afrikàners als Estats Units com a refugiats: la petició a les xarxes, anomenada “Genocidi de blancs a Sud-àfrica”, aplegà 23.000 signatures.
Els moviments d’extrema dreta de l’Amèrica del Nord, Europa i Austràlia sovint han presentat el cas dels grangers blancs de Sud-àfrica com un exemple de discriminació antiblanca. Al·leguen que els afrikàners són víctimes de molts més atacs i assassinats que no la resta de la població sud-africana.
Però les dades ho desmenteixen. De les gairebé 7.000 persones assassinades a Sud-àfrica a final de l’any passat, dotze havien mort en atacs a granges: tan sols una d’aquestes morts correspongué fou un granger, segons les estatístiques oficials del govern. El govern sud-africà ha condemnat els assassinats i atacs contra pagesos, que ha emmarcat en un problema de delinqüència més ampli que afecta el gruix de la societat sud-africana. Ramaphosa ha assenyalat que la majoria de les víctimes de delictes violents al país són negres de classe baixa.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
