10.06.2025 - 14:46
|
Actualització: 10.06.2025 - 20:03
The Washington Post ha publicat avui un article de recerca sobre la gota freda que va assolar el centre del País Valencià el 29 d’octubre i que va causar pel cap baix 228 morts. Amb el titular de “La inundació de València va ser una catàstrofe. Però va ser també un crim?”, es fa ressò de les greus omissions de resposta institucional que podrien acabar als tribunals i assenyala el paper del president Carlos Mazón.
El text recull testimonis de víctimes i familiars, a més de dades del sumari judicial que instrueix la jutgessa de Catarroja, i s’hi descriu amb detall com la Generalitat Valenciana va emetre l’alerta d’emergència massa tard: a les 20.11, quan ja hi havia pobles i barris inundats. Destaca que la jutgessa considera que moltes de les morts eren evitables i que l’alerta es va fer “enmig de la inacció clara de l’administració regional”.
Segons el Post, aquest cas destaca perquè, a diferència d’altres desastres naturals a Europa o als Estats Units, aquest “era previsible”. De fet, el rotatiu nord-americà detalla que l’Agència de Meteorologia espanyola havia emès advertiments clars quatre dies abans, i el mateix matí del 29 d’octubre ja parlava de perill “extrem”. Tanmateix, afegeix que no es va prendre cap decisió important i que la reunió d’emergència no es va convocar fins a les cinc de la tarda.
Mazón, assenyalat
El Post dedica una part significativa del reportatge a analitzar la responsabilitat del president Mazón, que fins ara no ha estat investigat formalment perquè, com a aforat, solament pot ser jutjat pel TSJ valencià. Amb tot, recorda que la principal associació de víctimes “l’assenyala explícitament com el màxim responsable”. I recorda que el dia de la gota freda Mazón no va alterar gens la seva agenda: va recollir un certificat de turisme, va fer una conferència de premsa banal on va minimitzar el risc meteorològic i, finalment, es va asseure a dinar durant tres hores amb un periodista.
Mentrestant, el diari explica que la responsable d’emergències, Salomé Pradas, sense cap experiència en protecció civil, no va convocar el gabinet de crisi fins a mitja tarda. Pradas sí que és investigada judicialment per homicidi imprudent i, segons la jutgessa, “el problema no va ser la manca d’informació, sinó el fet de no actuar malgrat tenir-la”.
Una víctima convertida en prova
El reportatge de The Washington Post s’obre i es tanca amb el testimoni de Dolores Ruiz, veïna de setanta anys de Xiva que va sobreviure aferrada durant hores a les reixes de la finestra del seu domicili mentre veia morir el seu marit i els seus dos fills, arrossegats per l’aigua, i que va ser entrevistada al febrer per VilaWeb. Ruiz s’ha convertit en una cara visible de les protestes i una de les víctimes més actives judicialment: “Vull ser a casa amb ells. Em reconforta parlar-hi i plorar”, diu al diari, que també mostra imatges de la seva participació en les manifestacions que reclamen la dimissió de Mazón.
Segons que relata el Post, Ruiz es va entrevistar durant hores amb la jutgessa i li va lliurar fotografies de la seva casa devastada. El seu cas encapçala el relat dels fets que obre la interlocutòria judicial de setze pàgines en què s’anunciava la investigació penal.
L’article de The Washington Post, doncs, posa l’atenció internacional damunt el govern valencià i planteja, amb un enfocament contundent, si l’actitud negligent de Mazón i el seu equip podria ser considerada criminal. Mentre les víctimes reclamen justícia, el president continua sense comparèixer davant la jutgessa, que l’ha convidat a declarar.