Jaume Casañas: “El carrer del Consell de Cent és espectacular, però a Cunit tenim els mateixos trens que fa trenta anys”

El futur batlle de Cunit, geògraf, diu que el país se’ns desfarà com un terròs de sucre si no abordem el debat territorial

18.03.2025 19:40

El geògraf Jaume Casañas diu que el país se’ns desfarà com un terròs de sucre si no abordem de seguida el debat sobre l’organització territorial, que durant dècades s’ha anat ajornant sine die. Casañas ha estat batlle de Cunit (Baix Penedès) amb la candidatura independent Impulsem Cunit –que té un acord d’associació amb Junts– i aviat tornarà a ser-ho. En aquesta entrevista, explica que, aquests darrers anys, municipis com el seu han crescut molt demogràficament però no pas urbanísticament, i que això tensiona, per exemple, les escoles o els centres d’atenció primària, perquè els equipaments no creixen a la mateixa velocitat que la població. L’administració local, diu, és la trinxera de tots aquests canvis, però no té prou competències, i el mapa de l’organització administrativa catalana no els ajuda.

Casañas considera que hi ha una superposició institucional excessiva i molt poc eficaç –ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, i, encara, les administracions espanyola i europea. Aquest trencaclosques fa més difícil d’aplicar el principi de subsidiarietat, que estipula que la presa de decisions s’ha de fer tan a prop com sigui possible dels territoris que en percebran les conseqüències. “S’ha de simplificar l’administració, ordenar-la i fusionar-ne nivells administratius”, diu. Tant les províncies com les comarques han caducat, perquè es van fer amb paràmetres que ja són obsolets. “A Cunit som província de Tarragona, però si demanes a qualsevol veí quants cops va a Tarragona et dirà que ni un. En canvi, si li demanes quants cops va a Barcelona o a Vilanova et dirà que gairebé sempre”, diu.

Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Un recel cap a Barcelona

Amb l’abandonament del projecte d’ordenar Catalunya per vegueries, suspès pel Tribunal Constitucional espanyol, bona part del país s’ha quedat en fals. Casañas sosté que caldria cercar fórmules per a recuperar-lo, perquè, de moment, una de les conseqüències més delicades de tot plegat és que va creixent el recel respecte de Barcelona. A parer seu, encara no s’hi ha trencat la connexió emocional ni el sentit de capitalitat, però hi ha el perill que passi. “La manera d’entendre Catalunya que es pugui tenir fora de Barcelona no exclou Barcelona. No sé si la manera d’entendre Barcelona des de Barcelona exclou una manera d’entendre Catalunya”, diu. Troba que, a partir de l’any 2010, que prosperés la llei de l’àrea metropolitana però s’estronqués la de vegueries ha causat un desenvolupament a dues velocitats.

Decisions que es prenen en despatxos de Barcelona, com la zonificació de Rodalia o les restriccions de mobilitat, afecten pobles a cinquanta-dos quilòmetres i més enllà, però aquests pobles no se senten prou escoltats. “He passat pel carrer Consell de Cent i és espectacular. Ara, a Cunit hi tinc els mateixos trens que fa trenta anys. Els mateixos”, diu. “No pot ser que Barcelona es quedi els beneficis i externalitzi els costos. Quan fa polítiques, l’àrea metropolitana ha de pensar més en la segona corona, la tercera i la quarta.” A llarg termini, si la situació no s’adreça, tem que no es vagin conreant dues identitats paral·leles, una de metropolitana i una de no metropolitana, que deixin enrere la manera com entenem Catalunya avui. Això tal volta es començaria a solucionar amb una governança més regional que permetés de gestionar el territori d’una manera més equilibrada.

 

Escolteu ací la resta d’episodis:

Tercera temporada

Segona temporada

Primera temporada

Recomanem

Santa Eulàlia

VilaWeb fa trenta anys. Ens feu un regal?

Cada dia oferim el diari amb accés obert, perquè volem una societat ben informada i lliure.

Ajudeu-nos a celebrar-ho fent una donació única i sense cap més compromís.

(Pagament amb targeta o Bizum)

OSZAR »